“Cada vegada més gent jove mostra interès per l'òpera”

Per què han decidit portar ‘L’elisir d’amore’?

Concretament perquè, a part de ser una òpera còmica i amb final feliç, resulta fàcil d’escoltar i de seguir argumentalment. És, per tant, una bona opció per a la gent que s’endinsa per primer cop en aquest món.

Està molt estesa la creença que una òpera ha d’estar plena de morts i tragèdia?

En general, sí, i això és completament fals. Òperes divertides i amb final feliç n’hi ha moltíssimes. Per això, l’activitat d’avui també té com a objectiu trencar aquest mite.

Dissortadament, no és l’únic prejudici que pesa sobre la lírica.

Sí, és curiós comprovar com molta gent que no ha estat mai a l’òpera es posa a si mateixa infinitat de barreres per no anar-hi: diuen que és un espectacle elitista, que és car, que és avorrit... però el dia que decideixen tastar-ho i venen per primer cop al teatre descobreixen que l’òpera pot ser addictiva.

El seu departament s’encarrega precisament de trencar aquestes barreres.

Sí, i ho fem a través de dos projectes. Un és El Liceu al Territori, que el que fa és apropar l’òpera a tothom d’una manera divulgativa, a través d’aquestes conferències amb projecció posterior. I després, això ho relacionem amb el fet que oferim facilitats a aquestes persones perquè puguin venir al Liceu a veure els millors muntatges de la temporada.

I els espectadors repeteixen?

En molts casos ens asseguren que ho faran, que volen tornar-hi. Cal tenir en compte que des del Liceu s’han aconseguit dues grans coses: que trepitgi el teatre molta gent que mai ho havia fet. Per tant donar l’oportunitat als espectadors a perdre la por a l’òpera i, d’altra banda, rebaixar la mitjana d’edat dels assistents.

El públic operístic, per tant, s’està rejovenint?

Sí, és una realitat. Però lamentablement, encara s’associa de manera molt injusta la lírica amb el públic format per gent gran, quan és tot el contrari: cada vegada més gent jove mostra interès per l’òpera. I això no tan sols passa al Liceu, sinó als principals coliseus del món.

Encara tenim òpera per a estona, doncs.

I tant! Aquest gènere està més viu que mai. I el públic jove sempre tindrà avantatges, com ara els descomptes per a menors de 30 anys. Tot això facilita molt l’assistència regular a l’òpera d’aquest nou públic. Tampoc és estrany veure com molts cinemes programen retransmissions d’òpera. S’està consolidant aquesta tendència?

Sí, ja és una cosa molt habitual. De fet, el Gran Teatre del Liceu va ser pioner en aquest tipus de retransmissions, i encara ara cada any n’oferim dues per temporada. En tot cas és interessant que el públic pugui conèixer de prop produccions dels grans teatres del món i no haver de fer un viatge a Milà, Londres o a Nova York per veure el que s’hi està fent.