Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Ximo Vilà

“De ben petit feia clauers amb cromos dels Simpson”

Exposa els seus particulars dissenys a la tercera planta de Pyrénées Nascut a Reus, va estudiar disseny d’interiors a la Llotja de Barcelona i s’ha decantat professionalment pel sector del mobiliari i d’una manera molt original.
Actualitzada 13/03/2018 a les 06:47
Sempre ha volgut ser dissenyador?
Als 10 anys tenia una serra de marqueteria a casa i ja tallava fusta. De ben petit feia clauers amb cromos dels Simpson i els venia als amics i familiars. Va ser el meu petit primer negoci. L’emprenedoria em ve de molt jove.

Va decidir fer-ne una professió.
Sí, m’agradava bastant el tema del disseny i de les coses que m’atreien més era estudiar disseny d’interiors. Un cop acabada la car­rera, el 2009-2010, no hi havia gaire feina i vaig anar cap a Londres a aprendre anglès. Ja de tornada vaig fer alguns projectes d’interiorisme i em vaig adonar que dels projectes que feia faltaven peces una mica diferents i vaig començar a fer-me-les jo.

Com ha evolucionat?
El meu primer disseny va ser una tauleta amb rodes. Ara estic centrat en làmpades, en il·luminació, perquè és un objecte que en si mateix ja és funcional, i jo sempre busco la funcionalitat en un objecte. I la làmpada, en tenir la funcionalitat inclosa em fa tirar cap aquí de manera inconscient. Tot i que també faig tamborets, tauletes i arbres de Nadal. Busco sempre que siguin agradables a la vista, frescos, coses que no s’hagin vist. Amb un toc de calidesa.

Sempre el material és la fusta?
Sí. Vaig començar, i en faig servir també ara, amb reciclats. Hi ha coses que per temes productius he evolucionat i no són materials tan reciclats, sinó que és fusta de pi quilòmetre zero. També tinc objectes reciclats. Per exemple he fet vàries làmpades d’una prestatgeria molt gran de fusta reciclada d’una cafeteria. També he usat palet. I utilitzo llaunes de cafè de bars per a fer els focus.

Tot fet a mà i per vostè?
De moment, sí. M’agrada bastant treballar-ho. Hi poso molt d’estima en cada peça. Al final, la persona que ho compra nota aquest esforç que hi ha al darrere. I a més es veu, perquè no hi ha la perfecció d’una màquina. Cap peça és igual. Tot està fet a mà amb l’ajut d’una serra, una serra de biaixos (ingletadora) i una polidora.

Té botiga?
Sí, a Mercàntic a Sant Cugat del Vallès. També tinc un showroom a Reus. I ara Pyrénées m’ha convidat a fer aquest primer pop up. La idea em va agradar molt i ens hem apuntat fins al 2 d’abril.

I com és que s’hi van fixar?
El meu germà treballa a Andorra i els seus caps van veure el que feia i els va agradar. I van pensar que a la gent d’Andorra també els agradaria molt. Vaig començar a exposar producte a la seva botiga, que té un aparador molt gran a peu de carrer.

Com està funcionant?
Hem tingut molt bona acollida. La gent es para molt i com a mínim li crida l’atenció.

Com veu botigues com ara Ikea?
No les trobo malament. Es dirigeixen a un públic que vol disseny a un preu raonable. Potser la qualitat dels materials no és l’òptima, però pel preu que pagues està molt bé. No cal portar el disseny a l’extrem. Pots combinar una taula maca amb Ikea.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477