“Som inquiets i tenim ganes de fer coses diferents”

Com sorgeix la idea?

Som inquiets, tenim ganes d’innovar, de fer coses una mica diferents però amb sentit, i a Grandvalira sabíem que també tenen aquesta inquietud d’oferir o fer coses que surten del marc normal, si li’n vols dir així. Crec que hem estat els primers a poder submergir ampolles a tanta alçada, això s’ha fet al mar i fins i tot a algun llac, però amb menys alçada, a tanta no.

Tenen indicis del que pot passar?

Les condicions són idònies per al producte, però al final en el món del vi, del cava, el que el producte necessita és una temperatura constant i 30 graus no li seria bo, al contrari. Però de 18 graus fins a 0 es pot comportar molt bé. Creiem que menys temperatura, més alçada, més pressió, alenteix la criança, i estimem que el producte pot agafar una afinació diferent de l’habitual. Però tot són especulacions.

És un experiment?

Sí, al cap i a la fi no deixa de ser un I+D, jo no puc dir passarà això, això i això. Sabem què podem esperar però no és matemàtic.

Les van submergir al setembre i fins quan s’hi han d’estar?

Al principi les pensàvem treure a la primavera o l’estiu, màxim a finals de setembre, que s’hi estiguin com a molt un any. Soc partidari de treure-les després de l’estiu perquè podem tenir més canvi en el producte.

En un procés normal aquestes ampolles en quines condicions haurien d’estar?

Al celler en temperatura constant entre hivern i estiu pot haver-hi una oscil·lació d’uns cinc graus, i si és un hivern molt continuat de molt fred potser podem arribar a estar a uns 12 graus. Aquí hi haurà més oscil·lació perquè a finals de l’estiu l’aigua està a uns 13 graus i ara estimem que està a uns 2 o 3. És una oscil·lació major a l’habitual però està dins dels marges perquè no se’ns faci malbé el producte.

Serà un cava amb toc andorrà.

Sí, sí, i primer per a tota la gent de Grandvalira i després per al país, ja que ens han brindat l’oportunitat de poder-ho fer. Volem que les ampolles es quedin a Andorra, que es comercialitzin allà.

Vostès encara usen processos artesanals.

Tenim molt respecte sobre el producte, ja sigui el raïm, la premsada, les criances i sobretot amb els processos. Hi ha diversos processos que encara els estem fent tradicionalment, i això ens dona una diferenciació respecte a la resta, i també les llargues criances. Innovar amb cava és complicat i nosaltres sempre estem oberts a noves idees, fa sis anys vam ser els primers i encara som els únics que elaborem un cava fumat.

Quina és la salut del sector?

Està en un moment dolç, hi ha molts cellers que estan fent les coses molt bé i s’aposta molt per la qualitat. Penso que ens estem desmarcant molt de les grans produccions, i això crec que el mercat ho ha captat i hi ha reconeixement i això ens dona força per seguir endavant.