“Aquesta vida l'hem de gaudir, no l'hem de patir”

Com va decidir fer la volta al món?

És una mica curiós, perquè va ser idea de 150 persones. L’any 2016 vaig fer una festa per celebrar els 40 anys, entre tots els convidats van recollir diners i em van regalar fer la volta al món.

Li va agradar el regal?

Em vaig cagar de por quan m’ho van dir! (riu). Plantejar-me el fet d’un període llarg sol, passant fronteres i creuant països, se’m feia feixuc. Són molts mesos fora, tenia por de perdre el contacte amb la gent i trencar amb tot el confort amb què vivia.

Al final va acceptar el regal...

Sí! Soc un cul inquiet, havia fet voluntariats però mai havia viscut una cosa similar. Són molts països de cop! Vaig marxar a mitjans de juliol i al cap d’un mes i mig o dos mesos de viatjar ja em vaig començar a deixar anar.

Per què va crear la pàgina ‘Micky World Tour’?

Justament perquè van ser 150 persones que van pagar el viatge, i vaig creure que era important que poguessin seguir el que m’havien regalat. Ho escric en castellà i en anglès.

Quants països porta visitats?

Uf! (riu). Vaig començar a Mèxic, després Costa Rica, Colòmbia, Brasil, Argentina, Paraguai, Perú, Bolívia, Xile, Austràlia, Hong Kong, Xina, Malàisia, Vietnam, Cambodja, Tailàndia, Indonèsia, Singapur, Índia, Nepal, Sri Lanka, Kènia, Tanzània, Zàmbia i ara estic a Zimbàbue!

Deu tenir el passaport ple...

Gairebé! Amb el passaport alguns cops m’he fet un tip de riure. Per exemple, ara que estic a Àfrica des de fa unes setmanes, es pensen que Andorra és Angola!

Quin país li ha impactat més?

Segurament Malàisia, perquè penso que és el gran desconegut d’Àsia. Em va impactar molt que la gent allà és molt agraïda i la felicitat que vaig veure de les persones era al·lucinant.

Ha tingut alguna mala experiència?

Sí. El tercer dia de viatge, quan era al metro de Ciutat de Mèxic, em van robar el mòbil. Però quan viatges aprens a ser resolutiu i veus que hi ha moltes coses que no necessites.

En quin moment es passa de ser un turista a ser un viatger?

Quan aprens a compartir i comences a conèixer gent, aleshores perds la por i gaudeixes dels llocs. El viatge pot ser més lluny o més a prop, però al final em quedo amb les persones.

Què ha après en aquests vuit mesos?

He après a obrir els ulls, veure que el món és gran i que ens hem d’arriscar. Aquesta vida l’hem de gaudir, no l’hem de patir. Sovint no vivim el dia a dia, jo fa vuit mesos que no sé si és dilluns o diumenge!