“A Andorra encara hi ha molt racisme entre els joves”

Com va sorgir la idea de crear l’associació?

Dos dels membres, l’Èlia Riba i el Yannis Herrera, van visitar un camp de refugiats a Grècia, i en tornar van veure que la cosa no podia acabar aquí. Així va ser com van començar a buscar la manera de fer coses des d’Andorra, primer amb unes jornades solidàries, que vam fer durant un cap de setmana, i després creant l’associació.

L’ens ja s’ha constituït formalment?

Encara no. La idea era fer-ho durant l’assemblea que vam celebrar el cap de setmana passat, però vam veure que molta gent venia només a informar-se. Per tant, vam decidir deixar la creació de l’entitat pròpiament dita per a més endavant.

Quanta gent preveu que pot acabar integrant l’associació?

Potser a l’associació només hi serem deu persones, però el més important és que hi hagi una bona xarxa de col·laboradors i voluntaris. I hem vist molta gent interessada a formar-ne part.

Creu que un cop ja s’ha aprovat el projecte de llei, l’acollida de refugiats serà realitat en breu?

Esperem que sigui aquest any, però tenim por que el procés s’alenteixi. També trobem que aquesta llei té mancances.

Per exemple?

Atorga drets per dos anys, i només preveu l’acollida de refugiats de Síria, no de persones que fugin d’altres conflictes. A més, tampoc és gaire clara quant al dret d’asil. Creiem que la llei s’hauria d’estendre a d’altres nacionalitats i que es reconegui plenament aquest dret d’asil.

La llei preveu l’acollida de vint persones. És una bona xifra?

Està bé per començar, per veure com funciona el procés. Però no hauria d’acabar aquí. No volem que s’aculli només 20 persones i penjar-nos la medalla que som molt solidaris. Caldria acollir més gent en un futur.

Té por que l’acollida de refugiats pugui derivar en casos de racisme, com ha passat en altres països d’Europa?

Sí, per això des de l’associació no només volem incidir en les polítiques sobre refugiats, o ser una eina de suport per a aquestes persones. També volem que hi hagi un canvi de mentalitat per part de molta gent del país que és reticent a acollir refugiats.

S’han trobat amb molts casos de rebuig?

Lamentablement sí, i amb els típics arguments de sempre, com ara que ens treuran la feina... I el més trist és que molts joves també ens ho diuen.

Els joves haurien de semblar ‘a priori’ més tolerants...

Doncs a la gent de la meva edat, a alguns amics meus, no els puc parlar d’aquest tema perquè no els agrada. Aquí a Andorra encara hi ha molt racisme entre els joves.

I com s’hi pot lluitar?

Precisament una de les coses que més potenciarem des de l’associació són les jornades i les xerrades informatives, per explicar que els refugiats són persones iguals que nosaltres.