“La crema del gener es feia a tots els veïnats de Canillo”

Quin és l’origen de la crema de la cua del gener de Canillo?

És una tradició molt antiga que crec que més aviat ve de la superstició de la gent, jo diria que més aviat té un origen pagà, no religiós. Com les falles, està molt relacionada amb el bosc, la fusta, cremar i les propietats que s’atribuïen al foc.

Crema de la cua del gener o crema del mai, com li’n diu?

Crema de la cua del gener, perquè es crema l’últim dia de gener. Abans no dèiem mai crema del mai, crec que el nom ve d’una tradició francesa del primer de maig, on també es plantava i cremava un arbre. Però en la tradició francesa feien cremar l’arbre per les noies que s’havien de casar, res a veure amb Canillo.

A Canillo la crema de l’arbre és per simbolitzar que s’acosta el final de l’hivern?

Ara es diu que en funció de com cremi l’arbre es pot saber si l’hivern ha acabat o si encara queda fred per venir. Si el pi no es crema del tot diuen que encara farà fred. Abans era senzillament per acomiadar el mes que era més fred.

Als Estats Units es prediu si continua l’hivern amb el dia de la Marmota, justament quan acaba gener i comença febrer.

Sí, són d’aquelles tradicions lligades al final de l’hivern que han agafat diferents formes arreu.

Vostè recorda com preparaven la crema quan era jove?

Sí, recordo haver-ho viscut amb els meus pares i els padrins. Ara només es fa a Canillo, abans es feia a cada veïnat: als Plans, a Meritxell, Ransol, el Forn, Soldeu... Es plantava un arbre al lloc més alt possible uns dies abans, el foc s’havia de veure des dels altres punts on també es feia la crema. A Canillo en plantàvem dos, un sobre les escoles i l’altre a Mascaró. Una setmana abans els joves passaven per les cases amb l’home de palla a les espatlles.

L’home de palla?

Un ninot de palla. Cantaven una cançó que crec que feia: “L’home de palla, les puces l’han mort, malagia, les puces que piquen tan fort.” La gent els donava ous, botifarra, coca, perquè el dia de la crema després es feia un berenar.

La cita és sempre pels volts de les 6 de la tarda del 31 de gener, quan comença a fer-se fosc?

Sí, quan enfosquia els joves encenien el pi que havien recobert amb palla i feien soroll amb esquelles i corns. Ara ens reunim al voltant de l’arbre, al camp del Som, i s’encén amb combustible.

L’arxiver de Canillo, Domènec Bascompte, ha recollit testimonis de padrins sobre la crema. Vostè hi va participar i deia que la crema va perdre’s un temps.

Sí, quan me’n vaig anar a estudiar a Perpinyà als seixanta, recordo que encara es feia però va anar-se perdent. Als vuitanta Xavier Riba, que era president de l’associació de pares de les escoles de Canillo, va recuperar-ho.

Als veïnats de Ribera s’encenia l’arbre a trets d’escopeta?

Pot molt ben ser que fos una manera d’encendre’s. Això s’explica. La meva mare n’explicava moltes d’anècdotes d’aquell temps.