“La robòtica és una manera molt lúdica d'aprendre”

Vostè i els seus companys van ser pioners.

Vam ser el primer equip andorrà. Vam haver de demanar permís a Lego perquè com que Andorra no estava inclosa [en la competició] en principi no podíem inscriure’ns. I ens van dir que sí, que podíem prendre part de la competició a Espanya.

Què li va aportar?

M’ha aportat saber què és estar en una competició d’aquestes dimensions. De cop un equip de quatre xavalets de 16 anys estàvem en una competició internacional. Anàvem simplement a passar-nos-ho bé, encara que ens vam esforçar molt i vam estar un o dos mesos abans entrenant cada cap de setmana, programant. Eren vuitanta equips i vam arribar a la cinquena posició.

Molt bé!

No esperàvem arribar tan lluny.

Com va anar la decisió de participar-hi?

Vaig trobar per Internet el concurs i em va fer molta gràcia perquè el món de la robòtica des de ben petit m’ha agradat molt. Els ho vaig proposar als meus amics i es van pujar al carro, vam comprar el material i vam demanar suport a l’escola perquè ens cedís una sala i que algun professor ens ajudés. De part de l’escola oficialment no es podia fer res perquè encara no es feia la matèria de robòtica, però dos professors, d’electrònica i informàtica, es van oferir a ajudar-nos.

I a vostè com li neix l’interès i n’aprèn?

Va ser de manera autodidàctica: tutorials d’Internet, vídeos de YouTube, desmuntar joguines per treure els motors i fer proves, Lego... Sempre he volgut dedicar-me a la robòtica.

Quan veu la dimensió que ha agafat això a Andorra, què sent?

En part fa ràbia perquè quan a mi em va fer falta no tenia cap matèria de robòtica a l’escola, quan m’hauria encantat! Però penso que directament o indirectament vam ser precursors i vam ajudar que això arribés a ser el que és.

Per què s’ha d’impartir robòtica a les escoles?

Perquè és el futur. Robòtica, informàtica, electrònica és el que mou ara el món, és on menys atur hi ha, i és molt bo per als nens aprendre robòtica perquè ho engloba tot: electrònica, informàtica, programació, matemàtiques, geometria, i és una manera molt lúdica d’aprendre.

I finalment ha encaminat la seva vida professional a això?

Sí. Vaig començar estudiant electrònica, no em va acabar agradant i em vaig passar a l’aeronàutica i he acabat fent programació i robòtica. A l’estiu vaig treballar a Andorra Telecom en un projecte d’una app com a programador i ara faig d’enginyer robòtic i electrònic a l’empresa Soc Creatiu.

Algun consell als competidors per avui?

Que s’ho prenguin amb calma. A nosaltres ens van trair els nervis a l’última prova. Si la màquina ho fa bé als entrenaments, a casa, també ho farà bé allà. El que falla és l’error humà.