Margot Llobera
"La gent més bona dels raids la tenim al país"
La neboda d’Albert Llovera té la primera experiència al ral·li-raid més dur del món. Tant l’Alèxia, de 24 anys, com la Margot, de 21, duran a terme tasques de logística, mentre que la petita de les dues germanes té l’ambició de rodar-hi en quatre anys.
"La gent més bona dels raids la tenim al país"
Des de quan i d’on li ve aquesta afició?
Pròpiament en fa quatre anys, però de sempre que havia volgut una moto. Quan tenia 17 anys l’Arnau Vilanova em va introduir dins d’aquest món ensenyant-me a conduir, la mecànica, els passos a seguir, com afrontar les carreres i tot en general.
Fa uns dies va anunciar que a llarg termini li agradaria córrer el Dakar. Abans, però, a quines cites té pensat participar?
La previsió és que aquest any faci totes les curses d’enduro que pugui i de cara al 2019 mirar de realitzar la Baja Aragón.
Per a la nova campanya, com s’està preparant?
Entre setmana visc a Barcelona i vaig al gimnàs cada dia, i els caps de setmana pujo a Andorra a fer moto. Durant l’hivern duré a terme entrenaments de tipus randonnée, amb força fons.
Va al Dakar com a premsa de l’equip Himoinsa, sobretot, a tenir una primera presa de contacte. Tem que no l’acabi de convèncer?
Em vaig posar com a objectiu aquest raid perquè em motiva. Estic segura que m’agradarà, ja que estaré amb un conjunt humà al darrere espectacular.
El seu oncle, l’Albert Llovera, suposo que li ha explicat batalletes que l’han meravellat.
He tingut aquesta gran sort, sí. Vius experiències extremes que no t’esperes mai, crec que no només és una carrera enfront la meteorologia, sinó contra tu mateix. Tinc tanta curiositat de saber més i viure-ho en primera persona.
Va comentar que en quatre anys pretén pilotar al Dakar.
Hauré d’acumular moltes hores de rodatge, comptar amb un físic brutal, roadbook, mecànica i coneixements varis. Estic treballant per aconseguir-ho, ara bé, tenim una gran facilitat i és que la gent més bona dels raids la tenim al país i la que viu més lluny està venint aquí o si no a Catalunya. Conèixer-los motiva molt.
Aquest estiu acaba els estudis universitaris. No obstant això, voldria ser pilot professional?
Penso que aquestes coses s’han d’agafar com un hobby i si amb fortuna tot s’encara correctament, doncs sí, m’agradaria dedicar-m’hi. En qualsevol cas, és realment complicat.
Pel fet de ser una dona, pensa que ho té més difícil que els homes?
És més feixuc en el sentit que a les proves d’enduro o superenduro normalment primer participa la categoria masculina i després la femenina. A excepció del Dakar, és clar. Així doncs, la repercussió que tenen els nois és bastant superior a la que tenen les noies i hi ha més probabilitat que un noi guanyi més diners i s’hi pugui dedicar. És com al futbol, les dones no s’embutxaquen els milions dels homes per la transcendència.