Tenia deu anys quan el seu germà Toni va patir un ictus. 30 anys. Va explicar la seva experiència en una taula rodona amb d’altres persones que tenen germans amb discapacitat. Celebra que s’impulsi un grup de suport.
La taula rodona es titulava ‘Germans, herois a l’ombra’. Tots van coincidir que no se senten pas herois...
No, jo no crec que siguem herois, més aviat els herois són els germans. El meu va ser molt, molt valent, i continua sent-ho perquè tot i la seva discapacitat té una força de voluntat increïble.
El seu germà pateix una discapacitat arran d’un ictus a l’adolescència. Com ho viu vostè?
Quan ho explico, intento fer entendre que és com si tingués un germà fins als deu anys i després un altre, descobreixo un nou Toni i aquest descobriment em revoluciona una mica en el