“Si no fem res ens trobarem com abans de la penicil·lina”

Pensava que amb els antibiòtics havíem aconseguit controlar la majoria de malalties infeccioses.

Doncs no és així. Les malalties infeccioses són una causa altament prevalent de mort, entre d’altres raons perquè els bacteris, com a éssers vius que són, tenen la capacitat d’adaptar-se i fer-se resistents als antibiòtics.

Així, avui dia és possible patir epidèmies de tuberculosi o de verola com passava a principi del segle passat?

Ara com ara, no; però si no fem res, en un futur relativament proper ens podríem trobar en una situació com abans de la penicil·lina. A més, hi ha altres factors que ens fan vulnerables a les malalties infeccioses, com els tractaments contra el càncer, que afebleixen el nostre sistema immunitari, o l’augment del nombre de trasplantaments, en els quals es disminueixen les nostres defenses per evitar el rebuig de l’òrgan trasplantat. A Espanya, ara com ara la situació està força controlada, però als Estat Units ja es parla d’una epidèmia de bacteris multiresistents fora de l’àmbit hospitalari.

La solució passa per desenvolupar nous antibiòtics?

Actualment no hi ha cap previsió de disposar d’un nou antibiòtic en els pròxims deu anys. La recerca de nous fàrmacs està majoritàriament en mans de la indústria privada, que prefereix destinar els seus recursos a aquells camps de la salut que els donen més beneficis. Però, a banda del treball de prospectiva i de recerca per poder disposar de nous antibiòtics, també necessitem millorar els sistemes de diagnòstic per tal que aquest sigui més ràpid i eficaç, i poder així administrar al pacient un tractament dirigit específicament per al seu cas.

Els avenços en el camp de l’enginyeria genètica obren noves vies per combatre les malalties infeccioses?

Òbviament, cal explorar tots els camins a l’abast. El problema, però, és que no podem matar tots els bacteris de manera indiscriminada. Els bacteris formen part de l’ambient, del nostre cos, i n’hi ha que fan una funció beneficiosa per a la salut, mentre que d’altres són causa de malaltia.

Suposo que el mal costum d’automedicar-nos tampoc no hi deu ajudar gaire.

A casa nostra no suposa un gran problema perquè tots els antibiòtics es dispensen amb recepta; però als països de l’Amèrica del sud i de l’Àfrica, o a l’Índia, hi incideix molt més, amb l’agreujant que els medicaments que es dispensen de vegades no són de prou qualitat, i això també ens acaba afectant a nosaltres perquè, al capdavall, es tracta d’un problema global.

Pel que fa a la prevenció, què hauríem de fer i no fem prou?

El més important és rentar-nos les mans bé i sovint, i conscienciar-nos que es tracta d’un problema greu. I un cop hem contret una malaltia infecciosa, és molt important trencar el contacte amb els cercles socials habituals (feina, escola, etcètera) per tal d’evitar contagis i d’aïllar els bacteris resistents.