“Més del 80% d'atletes de 'freestyle' es lesionen”

Després de tanta lesió, ha acabat cansat del ‘freestyle’?

No. És la meva passió i no en deixaré de fer. El tema és que per estar en una federació a alt nivell s’ha de ser exigent amb alguns trucs, com ara dobles rotacions, o inclús ara en fan de triples o quàdruples, que fan més respecte, i quan pateixes lesions et menges el cap i psicològicament afecta. Per molt que recuperis sempre tindràs aquest petit dubte amb moltes coses.

Mentalment, el fet d’haver estat unes temporades almenys amb alguna lesió greu l’afecta molt?

Sí, perquè veus d’altres atletes que t’avancen i que abans estaven al teu nivell. Això desanima. Veus que t’estanques una mica i et puteja la carrera esportiva.

Què ha estat el millor en tots aquests anys a la FAE?

Sobretot la gent que he conegut i l’experiència que he obtingut com a persona.

I el pitjor?

Les lesions i potser no poder arribar als objectius que m’hauria agradat complir.

Amb tantes lesions de tots els esportistes d’estil lliure, sembla que tenir sort és no lesionar-se.

La FIS va fer una estudi i deia que més del 80% dels atletes en free­style a l’alt nivell es lesionen en una temporada. Sabent això veus que segurament alguna cosa et faràs. També es veu en la franja d’edat. Comences als 18 anys i el més vell de Copa del Món potser en té 30 com a màxim. És molt baixa perquè quant a lesions i constància en competicions és curt. No és com una marató, que com més entrenis i més temps hi siguis més bo seràs. Aquí en poc has d’avançar molt.

Què li ha quedat per fer?

Uns Jocs Olímpics. El meu objectiu principal era aquest, però almenys m’he quedat amb el bon sabor de boca de les Copes del Món i d’Europa. M’hauria encantat viure l’experiència d’uns Jocs Olímpics, que és el que em faltava. Però qui diu que algun dia no pugui acompanyar algú.

Amb 24 anys i ja està retirat. Com ho afronta?

No em retiro del meu esport, sinó de competidor. Seguiré esquiant pel meu compte, passant-ho bé, que és el que realment es fa en aquest esport, sense pressió. I potser gravar alguna pel·lícula.

Fa sis anys, en una entrevista al Diari, se li va demanar per la vinculació al rugbi i va dir que quan els genolls no aguantessin potser hi jugaria. S’ho planteja?

No és una cosa que tingui al cap perquè aquestes lesions també afecten en un esport de contacte. Qui ho sap, però el que tinc clar és que ara m’estic formant com a monitor. M’agradaria transmetre tot el que he après als nois que vinguin per sota.

Quin serà el seu nou dia a dia durant la nova temporada?

He entrat a treballar amb l’empresa Commençal, a la part de restauració de la Massana. A l’hivern em combinaré entre pistes i restaurant, que també és una de les meves vocacions perquè gairebé he viscut en un restaurant amb els meus pares.