“Tenim una societat on hi ha l'ONCE, que ven la pena”

Va fer un documental amb títol contundent: ‘Yes, we fuck’.

Volíem trencar estereotips. No ser pedagògics sinó fer una sacsejada.

Per visibilitzar que tots som éssers sexuals.

Sí, perquè si no hi ha visibilització de la sexualitat de les persones amb diversitat funcional es potencien les mirades paternalistes.

I aquí entra la figura de l’assistent sexual.

És una eina fonamental perquè moltes persones puguem rescabalar els nostres cossos des del punt de vista del desig i el plaer. Si no recuperes el teu cos no pots recuperar la teva vida.

I com es fa?

Igual que l’assistent personal es converteix en les teves mans perquè puguis cuinar o pentinar-te, doncs el mateix en l’accés sexual al teu cos. Que algú t’ajudi a poder recórrer i explorar el teu cos.

I per tant que això sigui un dret social reconegut.

Sí, sí, absolutament. Igual que l’assistència personal. Un dret reconegut per llei i finançat.

Més drets i menys llàstima?

Sí, no volem drets especials per ser especials, sinó que els drets que té tothom es facin efectius també quan som diferents.

La societat no acompanya.

Tenim una societat on hi ha l’ONCE, que ven la pena, o les maratons de TV3, on el principi és que com pitjor, millor.

Això acaba afectant les pròpies persones amb diferències?

És clar, el problema de veritat és que hi ha un 90-95% de gent que ni tan sol té la consciència que té dret a ser com és, a recuperar el seu cos, que la vida sigui seva. Això és el que ens hauria de preocupar de veritat.

Com es combat això?

Sobre la diversitat funcional hi ha una mirada molt infantilitzadora i sense convivència és difícil acabar amb això. El relat és molt pobre i estereotipa. Fer una vida com qualsevol altre no està a la ment de la gent.

Què vol dir sense convivència?

La manca de suports, que és una forma de discriminació, fa que la gent hagi de viure tancada en institucions o en domicilis familiars. Necessitem convivència i això ve per un model de vida independent, assistència personal, tancar institucions i viure en comunitat.

I què fa falta per aconseguir-ho?

Hi hauria d’haver tots els recursos perquè puguem viure com els altres. Tenir els suports per no convertir tothom en els teus assistents perquè llavors sempre estàs en una posició subalterna. És a dir, es tracta de poder fer les coses jo però en les mans d’un altre, l’assistent personal.

TV3 també va fer un documental sobre l’assistència sexual. Què li va semblar?

Una reproducció de tots els estereotips. Vam pagar un preu molt alt per deixar clar que les persones amb diversitat funcional també tenim desig.