“Juguem a fer una creació artística que acaba en Miró”

Diuen que la música amaina les feres.

Depèn de l’hora (riu). Al matí estan més tranquil·lets però a la tarda estan més nerviosos i es nota, la veritat, per això fem aquest espectacle que uneix música i pintura.

Què la va motivar a crear un espectacle per a nadons?

Una mica va ser per la necessitat de comunicar-me amb la meva filla poc després de néixer. Vaig estar a casa quatre mesos, tenia trenta anys i mai a la vida havia estat tant temps tancada, i va ser quan vaig veure que a través de la música ho aconseguia.

També amb la pintura.

Bé, sí, però jo no sé pintar. De fet em feia molta vergonya perquè ho faig molt malament, però escoltant música em vaig adonar que pintava de manera diferent segons què sonava.

I la seva filla ho notava?

Sí, perquè igual que la resta d’infants a l’espectacle, ells identifiquen les quatre estacions de Vivaldi amb un color i juguem a fer línies. En el fons el que fem és una creació artística que acaba en el quadre de Joan Miró, Dona i ocells en la nit.

A l’espectacle hi poden intervenir els infants?

Ens ha passat alguna vegada, sí. Estem actuant i tocant la música i de cop, un dels nens s’atansa a nosaltres i participa a la seva manera. Els músics, per això, saben reaccionar i estan preparats per a qualsevol de les seves sortides.

Quina música posen?

Bàsicament sonen cançons de música clàssica, especialment de Vivaldi, i també cançons populars, encara que aquestes no són les més conegudes i tradicionals però sí que en algunes escoles bressol ja treballen amb elles.

Ha portat l’espectacle per mitja Espanya i porten més de 250 funcions. S’ho esperava?

No, en absolut. De totes maneres, aquesta funció és una creació de tres persones. La idea original és meva però tot està creat amb la Berta Ros i la Lorena Giró, que són les que saben de música. Investigant les tres vam poder-lo fer i estrenar-lo a Barcelona, al CCCB.

De Barcelona a Andorra!

Sí, però primer passant per bona part de Catalunya i d’Espanya. Vam anar a una fira a Gijón i ens va obrir les portes de tot el país. Ara venim aquí i la veritat és que ens fa molta il·lusió.

Els infants andorrans seran igual que els catalans?

Home, jo sempre dic que cada funció és un món, però en general tots els infants es comporten igual. Fa més de tres anys que l’estem fent i el següent pas era la internacionalització. Primer Andorra i després Europa. A veure com seran allà. (Riu)

Una última curiositat, per què representen quadres de Joan Miró?

És el pintor ideal per fer-ho. Ens vam adonar que les pintades que fèiem eren art i en aquest sentit, què millor que l’estil inconfusible de Miró. És clavat al que nosaltres necessitàvem per desenvolupar l’espectacle i als nens els encanta.