Eugeni Castaño
“En el dia a dia pots trobar força idees per a nous jocs”
Jocs per a totes les hores i totes les edats. Compagina la feina de tutor de primària a una escola de Sant Cugat amb l’afició pels jocs de taula. Ha estat l’autor convidat al Festival del Joc del Pirineu d’enguany.
“En el dia a dia pots trobar força idees per a nous jocs”
Els videojocs arrasen i vostè aposta pels jocs de taula.
Els jocs de taula tenen una diferència fonamental respecte dels jocs que podem jugar amb una màquina: permeten a gent de diferents edats compartir una estona divertida al voltant d’una taula i parlar de mil coses mentre juguen, i això resulta molt enriquidor.
Els adolescents, però, solen triar l’ordinador o el mòbil.
El problema és que hem donat per certa la idea que només juguem quan som petits, i no és veritat: juguem tota la vida! I com deia, els jocs de taula ens permeten fer-ho en família amb gent de totes les edats.
La diferència entre un adult i un nen és el preu de les joguines que fa servir; hi està d’acord?
No. Avui dia hi ha una oferta molt àmplia. Només cal tenir clar a què ens agrada jugar i cercar entre les diferents propostes del mercat fins que ho trobes.
Vostè és un malalt dels jocs?
De petit, a casa em van ensenyar a jugar molts jocs, sobretot jocs de cartes. I amb els anys el que faig és mirar de transferir aquell estímul a la meva família i als meus alumnes.
És l’autor de ‘Cargolino Valentino’, l’únic joc que conec on l’important és arribar l’últim.
Com a professor, m’interessen els jocs amb una base educativa. En aquest cas, em sembla una bona manera de fer entendre als nens que pots ser feliç tot i ser l’últim.
Amb tants jocs com hi ha, deu ser difícil inventar-ne de nous.
No s’ho pensi; surten noves propostes amb certa freqüència. N’hi ha que recorden jocs clàssics, però sempre amb un punt d’originalitat afegit.
Els infants són la seva font d’inspiració per a nous jocs?
La inspiració la pots trobar arreu: si estàs atent al que passa en el dia a dia acabes trobant força idees per a nous jocs.
La competitivitat és l’essència dels jocs, inclosos els infantils?
Penso que defugir educar en la competitivitat és un error. Els nens han de comprendre que hi ha persones que fan algunes coses més bé que un mateix i acceptar-ho, i el joc és una manera d’aprendre-ho i passar-ho bé alhora.
Com s’ho fa per inventar un joc nou?
Un cop he triat el tema, hi afegeixo la mecànica tot mirant que sigui original. I després calen un o dos anys de prova, jugant amb gent per veure què cal millorar.
Mira que tinguin un rerefons educatiu?
En principi no m’ho plantejo, tot i que, com a professor, m’acaba sortint de manera natural.
Al darrer joc, ‘Ticket to Mars’, els jugadors han de salvar la humanitat. Tan malament ens veu?
El joc planteja un escenari en què hem maltractat tant el planeta que l’hem d’abandonar, però no hi ha coets per a tothom i els jugadors han de cercar formes de cooperació. Espero, però, que això no ens arribi a passar en realitat.