“El futur de la ramaderia sense el tabac és molt negre”

Què significa per a vostè el fet d’haver guanyat el primer premi de raça bruna d’Andorra a la Fira del bestiar?

La satisfacció per la feina ben feta. És la segona vegada que gua­-nyem aquest premi i demostra que des de fa anys la ramaderia s’està tecnificant, cada vegada més, i nosaltres estem ajudant a tenir millors animals d’aquesta raça autòctona.

En quin sentit ho diu?

Les vaques que guardem per a la cria són de raça bruna però en el seu moment ja van néixer de l’encreuament de dos animals purs. La genètica és molt important i els toros amb els quals les fecundem també són fills de vaques de raça bruna, i així aconseguim animals cada cop més purs més i bonics, encara que també en surten de lletjos (riu).

Es pot viure de la ramaderia tot l’any?

Els ramaders del país tenim una dita: “Les vaques mengen tabac.” Només de la ramaderia no podríem viure i moltes vegades destinem part dels beneficis del tabac a la cria del bestiar. Les dues professions són complementàries però una dona molts més rèdits que l’altra.

Els preocupa l’acord d’associació que negocia el Govern amb la Unió Europea i que té en el tabac, precisament, un dels elements fonamentals?

Sí que ens inquieta perquè el futur de la ramaderia sense el tabac és molt negre. Si l’acord és benigne amb les nostres plantacions, tindrem professió per a anys, si no, potser només per a dies.

Són dues activitats fàcils de compaginar?

Són dos negocis totalment complementaris i som molts els que ho fem. A l’estiu els ramats estan pasturant i podem dedicar-nos al cultiu de les plantes, i a l’hivern és al revés. A més, la maquinària és la mateixa per als dos.

El seu futur el veu vinculat per sempre a aquesta professió?

De nou em remeto al tabac. És imprescindible per a nosaltres però jo vaig néixer en una casa de pagès. Des de ben petit vaig començar a ajudar el pare al camp i després em vaig formar a la Seu en aquest àmbit. És la meva feina i me l’estimo molt.

A casa tots treballen a l’explotació familiar?

El pare és el propietari i la mare també hi treballa. Els meus germans i jo som els que fem les tasques del dia a dia però espero que algun dels nostres fills agafin el relleu i continuïn amb la tradició familiar de la casa de Saboyano, a Ordino.

A la Fira, la ministra va anunciar la creació d’un segell ecològic per als productes andor­rans. Creu que ajuda el sector primari del país?

Nosaltres ens dediquem principalment a la carn i per això ja tenim el segell de qualitat de la marca Carn d’Andorra. És cert que cada vegada el mercat tira pels productes ecològics i em sembla molt bé. En el nostre cas no ho veig com un negoci a temps complet, però sí com un complement a la feina diària.