“Empatitzar és poder sentir les emocions dels altres”

Què és el ‘coaching’ i la programació neurolingüística?

En el meu cas, el coaching és un procés en el qual guio el client a trobar la solució a allò que el neguiteja o l’ajudo a allò que vol aconseguir a través de preguntes. La programació neurolingüística ens ensenya a través del llenguatge a ser conscients de quina és la nostra visió del món.

És important saber quina és?

Sí. No tothom té la mateixa visió del món perquè cadascú té els seus filtres i aquests filtres són els que creen les meves circumstàncies. Si jo modifico aquests filtres, els que no em convenen, els que són obsolets o els que em limiten, aconsegueixo crear unes circumstàncies molt més positives per a la meva vida.

Aquestes tècniques les posa al servei dels joves d’Encamp.

Sí, és un nou servei gratuït al punt d’informació juvenil que busca millorar la vida dels adolescents. Facilitar la motivació per estudiar, l’autoconeixement i el descobriment d’un mateix. L’adolescèn­cia és un moment molt de­licat i és quan creem aquests filtres i les maneres de veure la realitat, que ens potencien o ens limiten de grans.

Una part important de la seva feina és ensenyar a gestionar les emocions. Tan important és?

És bàsic. La intel·ligència emocional ens permet reconèixer quines són les emocions, si sents pena, ràbia, odi o fred. No tot és el mateix. Pensem que tot el que ens fa plorar és pena, i no és així. I a més s’ha de saber gestionar-les, perquè una emoció continguda al llarg del temps es converteix en un estat d’ànim. I sovint funcionem en mode ràbia perquè m’he quedat enganxat en aquesta emoció per un motiu que no controlo. El que es tracta és que les emocions ens facin bé.

Gestionar les emocions no vol dir quedar-se-les a dins.

No. Al contrari. Gestionar-les té molt a veure amb comunicar-les, amb exposar-les, amb compartir-les, amb estar segur que l’altre està entenent el que sento.

Comunicar les teves emocions, però també veure les dels altres.

Sí. Ara hi ha una paraula de moda que és empatitzar, però empatitzar no és només entendre els altres a nivell racional, és poder sentir les emocions dels altres.

Parla de creences que ens limiten. Quines són?

“No puc”, “no he pogut mai”, “a casa meva això no s’ha fet mai”, “és que no hi arribaré”, “no m’ho puc pagar”, “peso molt”, “no soc prou alta”. Totes aquelles coses que ens limiten per la nostra visió de la cosa i no perquè no ho puguem fer.

Però tots tenim límits.

Més que limitacions, hi ha coses que per a una persona són més difícils de fer que per a una altra.

S’entén la figura del ‘coach’?

Quan va començar estava destinat a grans directius i esportistes, però amb el temps s’ha vist que la resta dels mortals també podem millorar. Però no cal tenir problemes per anar a un coach, has de tenir necessitat d’ell. Quan un no està prou bé, quan està desmotivat i s’acaba conformant, és quan necessites un coach.