“Si a Andorra fos possible donar òrgans, signaria ara”

Com va sorgir aquest projecte teatral?

Va ser la mateixa associació de trasplantats i donants d’Andora (Atida) la que va proposar-li a la Mercè Canals, directora i fundadora de l’escola Entreacte, que escrivís una obra per conscienciar sobre una qüestió que aquí al país és pràcticament tabú, com és la donació d’òrgans.

En què consisteix ‘Jo dono, tu dones, ell dona’?

Es tracta de diferents històries basades en experiències personals dels membres d’ATIDA. El tema es tracta des d’un vessant més aviat còmic, a través de totes aquestes històries. L’objectiu és que la gent es conscienciï, lluitar perquè la donació d’òrgans pugui ser finalment una realitat al país.

No sembla fàcil agafar-se aquest tema amb humor...

No és gens fàcil, i més encara amb algunes històries força dures. Però de qualsevol situació de la vida, per complexa que sigui, n’has de saber treure ferro, i en certa manera riure-te’n.

Participar en aquesta obra li ha fet prendre consciència sobre la donació d’òrgans?

Sí, i és un tema que fins que no el toques de prop, no n’acabes d’estar mentalitzat. Per això l’obra m’ha ajudat molt a conscienciar-me. Si a Andorra fos possible donar, i espero que aviat ho sigui, signaria ara mateix. També cal dir que l’obra no només se centra en la donació d’òrgans: també en la de sang, cabells, teixits...

Com viu el fet de treballar amb excompanys seus, i també pares, del Sant Ermengol?

És una molt bona experiència. No només t’ho passes bé, també aprens. A més, fa molt temps que no actuo i tinc ganes de tornar-hi. I encara més si és al costat de gent del meu antic col·legi.

Quan van començar a preparar l’obra?

Tot ha anat força ràpid. La idea es va presentar el mes de maig, l’escola Entreacte va acceptar i la Mercè va començar a escriure el text de seguida. Els assajos van començar a l’agost.

Està nerviosa davant l’estrena?

Ho estic. Però són uns nervis bons, són d’emoció, de ganes de sortir a l’escenari. Però ja havia fet teatre abans, al Col·legi Sant Ermengol i a l’Aula de Teatre, i això m’ha ajudat a estar més preparada.

Tenen pensat fer més funcions si la de demà té bona acollida?

De moment només hi ha programada la de demà al Teatre Comunal, però si se’ns demana de tornar-la a fer, en aquest o en algun altre lloc, nosaltres encantats. Vull recordar que l’entrada costa 10 euros i que la recaptació és tota per a Atida, i que els assistents que ho vulguin poden fer donacions extra.

Tot i ser estudiant d’Arquitectura, li agradaria dedicar-se al món de l’espectacle?

Personalment, el que m’agradaria és barrejar professionalment les meves grans passions: l’arquitectura, d’una banda, i el cinema i el teatre, de l’altra. L’arquitectura és molt important en el disseny d’escenografies i el treball dels espais teatrals...