“He conegut nous espais a través de les fotos d'altres”

Què ha de tenir la fotografia guanyadora del Concurs de natura?

En el meu cas és un primer pla d’unes molleres. També hi surt un orri, una cabanya i un pastor. És una manera de veure la interacció que es produeix a la natura entre els diferents agents que l’ocupen i hi viuen.

Li va sortir a la primera o va haver de prémer el boto gaires vegades?

Vaig sortir una quinzena de vegades i no sempre amb la intenció de fer la foto perfecta, sinó per passejar pel Comapedrosa, que és un espai que m’agrada molt. En el cas de la foto guanyadora, recordo haver necessitat sis intents abans de trobar l’enquadrament que m’agradava més.

El dia en qüestió, tenia la impressió que seria el definitiu?

No, al contrari. Va ser un dia qualsevol que vaig pujar fins al parc natural per fer una mica de muntanya. El dia estava ennuvolat i em va agradar la llum que tenia, així que vaig posar el trípode i vaig fer unes quantes fotografies. Recordo que en baixar va caure una pluja molt bèstia i vaig quedar totalment xop.

És d’aquelles persones que sempre porten una càmera sota el braç?

En soc un gran aficionat. Si surto un dia i veig que fa un temps preciós i que la llum és perfecta, penso que són condicions que potser un altre dia no es repeteixen, així que aprofito i disparo.

Per què va decidir presentar-se al concurs?

Soc alumne de segon curs de fotografia de l’Escola d’art d’Andor­ra. Un company em va proposar que ens hi inscrivíssim perquè sap que m’agrada molt la muntanya i era una forma perfecta per unir les dues passions.

Entenc que no li va costar gens de convèncer-lo.

No gens. Vaig trobar de seguida que era una iniciativa molt interessant. Permet gaudir de la natura i del paisatge. Poder-me apropar al Comapedrosa i descobrir nous lloc. Jo soc el primer que ha conegut nous espais a través de les fotografies d’altres.

Tanta passió, podria convertir-se en la seva professió?

Crec que no i m’ho prenc com un hobby. M’agrada la meva feina i no em plantejo deixar-la. A més, tinc por que si faig el pas potser em deixi d’agradar tant. Crec que el fet de guanyar-m’hi la vida faria que perdés encant.

El fet que el projecte s’emmarqui en el Dia mundial del medi ambient va fer que s’ho prengués més seriosament?

Em va motivar molt el tema de la conservació dels espais naturals. Malauradament, soc dels que pensen que el paisatge que veiem avui no serà el mateix que podran veure els nostres nets. El canvi climàtic és imparable.

A banda de la fotografia, té alguna altra afició?

Efectivament, m’agraden molt les pel·lícules de por i m’ho passo molt bé veient-ne. És una afició que em va transmetre la mare i lliga molt amb la meva visió sobre el futur del medi ambient que ens espera. (Riu.)