Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Tània Estapé

“Internet és font d'angoixa en malalts de càncer”

52 anys. Avui a les 19 hores ofereix la conferència ‘Les repercussions psicosocials del càncer’ al Crèdit Centre. Assegura que la malaltia encara és tabú.
Actualitzada 27/09/2017 a les 09:35
Quins efectes té, a nivell psicològic, un diagnòstic de càncer?
El primer és un impacte relacionat amb la por que implica una malaltia que pot acabar sent mortal o generant molt patiment, una amenaça. Hi ha persones que es queden bloquejades, d’altres que s’enfaden i també reaccions d’angoixa i depressió.

Parla de por i amenaça. Quan sentim ‘càncer’ encara pensem en mort?
Sí, clarament. Quan estem davant d’una reacció de por el que reacciona més és la part emocional i pensem en una amenaça de mort.

Encara es considera una malaltia tabú?
Nosaltres considerem que sí. Amb estudis que fem encara veiem, tot i que cada vegada menys, creences de càstig. Un dels problemes que tenim és que no se sap la causa exacta, només factors de risc, i els humans tenim molta voluntat de controlar, però amb el càncer no podem. Per tant, a la gent li suposa una incertesa i encara un tabú. I en mostres de gent amb pocs recursos o gent gran encara hi ha creences de contagi.

Internet ajuda o perjudica a l’hora de tenir informació sobre la malaltia?
Hem fet estudis i en alguns casos, com en el càncer de mama, hem vist uns nivells d’angoixa molt alts, per tant pensem que Internet pot ser una font d’angoixa. Però entre el 60 i el 80% dels pacients o familiars, quan tenen el diagnòstic, és entrar a Google. Així que el que hem de fer és utilitzar-lo a fi de bé, que sigui un recurs informatiu positiu, destriant les webs correctes de les que prometen coses que no són reals.

Què es pot fer a nivell psicològic?
El psicòleg està present durant tot el curs clínic, però també tenim molt treball amb els supervivents. Qui es cura pot tenir seqüeles que impedeixen que tingui una qualitat de vida satisfactòria. El cert és que ens adaptem als problemes i a les prioritats de cada pacient.

L’entorn també necessita suport.
Sí, es diu que el familiar és el pacient de segon ordre perquè no tenen càncer físicament però sí des del punt de vista psicosocial i amb la pressió que ha de donar suport i no se li permet estar enfadat, cridar o plorar.

El càncer canvia el caràcter?
Les persones que han tingut un càncer han contactat amb la fragilitat de la vida i a vegades es tornen més temeroses, o al revés, amb més capacitat d’aprofitar els bons moments. Els canvia la percepció de la vida i de les relacions. Hi ha a qui li costa tornar a disfrutar de la vida. No hi ha pacient que no et digui que hi ha un abans i un després.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477