“És important adonar-nos del valor real dels aliments”

Aquest projecte pressuposa que els hàbits alimentaris dels infants no són tan bons com caldria?

El primer que cal dir és que la responsabilitat d’educar en l’alimentació és de les famílies, i per això hem de recuperar certs hàbits que s’han anat perdent. Amb la incorporació de la dona al món laboral, que ha estat sens dubte un gran avenç social, ha passat que a les llars s’han anant perdent habilitats culinàries, la planificació dels àpats i tot un seguit de tradicions que les dones transmetien de generació en generació. Això ha dut a certa desorientació que podem corregir mirant què feien les nostres àvies.

El lema del projecte és ‘A menjar s’aprèn menjant’...

Sí, em sembla molt encertat.

Però això no implica també desaprendre els mals hàbits adquirits?

No ho veig així; de fet, trobo que és molt fàcil: cal començar per trobar temps per compartir taula en família almenys en un dels àpats del dia i anar incorporant pautes alimentàries perquè a la nostra dieta hi hagi de tot i en la proporció adequada, per tenir una alimentació saludable.

Cal començar per canviar els hàbits familiars, doncs?

Sí. Els pares han d’aprendre a crear el clima adequat perquè el moment de compartir taula sigui una estona agradable i, sobretot, desestressada, sense mòbils ni televisió ni res que interfereixi la relació entre pares i fills.

Fa força temps que defensa que cal implicar els infants a la cuina, i n’ha escrit un munt de llibres; com va sorgir aquesta inquietud?

Va ser arran de ser mare. Quan duia els fills a escola molts pares i mares em demanaven receptes o em parlaven dels problemes que tenien perquè els nens mengessin de tot. En general anaven tan desorientats que vaig pensar que havia de trobar com transmetre de manera entenedora un seguit de missatges bàsics i així vaig començar.

Un dels darrers llibres es titula precisament ‘¡Es fácil que coman de todo!’ De debò és fàcil?

Els meus fills, que ara tenen 21 i 19 anys, mengen de tot, i això és així perquè des de ben petits vaig fer tot el possible per transmetre’ls el patrimoni culinari que jo vaig rebre. I penso que aquesta actitud és a l’abast de tothom.

Ha endegat una iniciativa per aprofitar aliments rebutjats per les cadenes de distribució.

Sí, perquè es important que ens adonem que el valor real dels aliments no és només el preu, sinó també tota la feina que hi ha al darrere. Pensi que a les llars es malbarata més de la meitat dels aliments que es compren, i això es podria evitar amb una bona planificació dels àpats.

Tot i el seu prestigi, no se la sol veure entre els xefs mediàtics tan populars els darrers temps.

Potser és perquè m’agrada més dedicar-me a una cuina realista que, a través del meu treball, em permet retornar a la societat part del que he rebut.