“Si volem país i patrimoni hem de posar límits ja”

Andorra és un dels països del món amb més turistes per habitant. És bo això?

És un desafiament. Com més conscient sigui dels impactes que genera, millor. És fonamental preservar molt gelosament la qualitat de vida dels habitants.

Vol dir que el turista no passi per davant dels que hi viuen?

Exactament. Els habitants són desplaçats o considerats de segona. També hi ha l’aigua. És summament important assegurar l’aigua a la gent i després pensar quant es pot créixer.

Quins reptes té una destinació de neu com és Andorra?

En el tema de l’esquí s’ha de mirar el futur en termes de canvi climàtic. És evident que estem en procés d’alteració de les condicions que teníem. S’ha de plantejar un canvi en el comportament i no seguir sent depredadors, sinó generar oportunitats de desenvolupament a llarg termini.

Com s’enfoca un model turístic cap a allò que apunta?

Primer cal prendre consciència dels impactes que generem i prendre decisions. Hem d’acceptar que el turisme té límits.

Difícil, si depens del turisme...

Hem d’entendre que el turisme es basa en qualitat i hem de pensar en un turisme a llarg termini. En el cas de la muntanya hem de posar condicions i regles. El que és bonic és que en molts països on s’han implementat mesures la resposta és positiva.

Posar límits és la dinàmica a seguir?

Totalment. Si vostè vol seguir tenint país i patrimoni per al futur ha de posar límits ja. Prendre decisions i ser contundent.

Això vol dir fixar un topall d’entrada de visitants?

Sí, no podem deixar els espais oberts sense regulacions. Cal posar límits i si un lloc està ple, disculpi, torni un altre dia.

El discurs basat en els milions de turistes que han vingut s’ha d’acabar?

Hem d’aprendre a canviar-lo. Què volem? Menjar-nos el pastís i acabar la festa o un planeta per a les generacions futures?

I fer-ho ja.

Evidentment! No podem pensar en un termini de vint anys vista perquè el planeta no ho permetrà. Els recursos s’acabaran. Hem de començar a pensar a diversificar-nos i no lamentar-nos d’aquí a uns anys quan les muntanyes hagin desaparegut per excés de turisme.

Com es fa això sense excloure gent per l’exclusivitat del producte?

És un dilema interessant. Però miri-s’ho diferent: si a casa seva vol celebrar l’aniversari del seu fill i ell vol portar tota l’escola, vostè què li dirà? Que no, que només pot convidar deu nens, que són els que caben a casa.

I casa nostra és el planeta.

Tenim uns recursos limitats i hem d’aprendre a menjar. Diversificant l’oferta pot augmentar la quantitat de gent o ampliar el període en què ofereix els serveis.