José Llorente
“Al principi costa, però mai he deixat una obra a mitges”
Sense escarpa ni martell. Sorià, 46 anys. Bicampió d’Espanya de la seva disciplina. En té prou amb la serra mecànica per fer obres d’art. Des de dimarts i fins demà realitza diferents exhibicions a la fira professional de ferreteria ExpoMAVID.
“Al principi costa, però mai he deixat una obra a mitges”
Una motoserra no té precisament l’aparença d’una eina artística. Com s’ho fa?
És molt important tenir el projecte ben pensat, veure’l ja materialitzat en el tronc abans de començar a treballar. A partir d’aquí, anar traient fusta fins aconseguir el que vols.
Dit així sembla molt fàcil...
També cal dir que les motoserres i les peces han evolucionat molt. Les espases acaben més en punta i hi ha menys vibracions, el que permet fer millors acabats. De fet, mai poleixo la fusta després si el client no m’ho demana.
És possible fer una escultura amb una sola serra?
No, normalment faig servir tres motoserres de diferents cilindrades, diferents longituds d’espasa i diferents tipus d’esmolat. Amb això ja pots fer el que vulguis.
Una per a cada fase del procés.
Exacte: una motoserra gran i potent per fer els primers talls i treure les parts més fortes de la fusta, una de mitjana per anar perfilant, i una de petita, amb una espasa que acostuma a tenir 10 polsades de longitud, per fer tots els detalls.
Qualsevol fusta serveix?
Personalment, m’adapto a totes. La més tova és la de pollancre, que no vol dir que sigui la més fàcil de treballar. Es va molt més ràpid, això sí. Les fustes més dures costen més, però també és cert que després queden més ben polides. Però sempre que puc opto per qualsevol varietat de pi, que és una fusta intermèdia que dona molt bons resultats.
Com s’aprèn aquesta tècnica?
En el meu cas, soc totalment autodidacte. Faig servir la motoserra des de molt jove, i a poc a poc he anat desenvolupant la meva tècnica. També hi ha escultors que em demanen formació, perquè no existeixen manuals.
En tot cas, això no es deu assimilar d’un dia per l’altre.
Al principi sempre costa. Però puc dir que mai he deixat a mitges una obra. El que sí que és cert és que les primeres figures es resisteixen, i un cop acabades detectes els errors molt fàcilment. A partir d’aquí, en les successives peces els vas corregint.
De quines escultures està especialment orgullós?
En tinc dues d’especialment espectaculars. Una és un Cèsar August que em van encarregar a Portugal i que té tres metres i mig d’alçada. L’altra, que em va suposar sis dies de feina, consistia a reproduir, en un mateix tronc de grans dimensions, les façanes de set ajuntaments de la comarca de Covaleda, a Sòria. Una feinada.
Quantes peces pot fer en un dia?
Fins a quatre figures, a raó d’una hora o hora i mitja per peça, segons les mides.
En deu tenir milers, doncs. Les posa a la venda?
La majoria les tinc a casa. Bé, a casa no. Tinc tota una nau on guardo centenars de figures: cocodrils, àligues, ossos... si no fos per la feina, ja que treballo al sector forestal, ni per les exhibicions que faig, que m’ocupen molt temps, podria muntar una botiga.