Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Èlia Riba

“Hi ha qui va als camps de refugiats perquè és moda”

Va treballar al camp de refugiats de Filippiada (Grècia). Vint anys. Ha viatjat quatre vegades al país hel·lè per ajudar en tasques humanitàries. Organitza unes jornades a la Massana sobre els refugiats.
Actualitzada 17/09/2017 a les 06:50
Com és treballar en un camp de refugiats?
He viatjat dues vegades a Filippiada i dues més a Ioànnina, a hotels que també acullen persones refugiades. És una feina molt dura i agraïda al mateix temps, però entenc que no és per a tothom.

Vol dir que no tothom pot ajudar qui més ho necessita?
No, el que vull dir és que hi ha persones que hi van perquè està de moda: “Jo vaig estar a Grècia!” Un lloc fàcil d’arribar i que no presenta gaires problemes. Però un cop allà es veu qui hi és per ajudar i qui no.

Quina diferència hi ha entre Filippiada i Ioànnina?
El primer és una antiga base militar i el control del camp el porten les autoritats gregues, amb les quals gairebé no tens relació. A l’hotel tot era diferent. Semblava com si hi hagués més llibertat.

A què es refereix?
Doncs que la direcció del camp de refugiats era més dura. Ens posaven més problemes a l’hora de fer coses perquè tinguin una vida millor. Hi ha una cosa que no toleren de cap manera i és l’autogestió.

Què la fa sentir més orgullosa de tot el que va fer allà?
En un dels llocs vam poder trencar la situació de “jo et dono menjar a tu que ets pobre” i vam establir un sistema de punts amb els quals després podien anar a fer la compra i escollir allò que volien.

Deu ser apassionant de viure.
Sí que ho és, i el més important és que quan hi ets, i després tornes, ja no ho veus ni ho vius igual. La teva vida canvia i no pots quedar-te de braços plegats sense fer res.

D’aquí la jornades que organitzen a la Massana?
Sens dubte. No podem anar a Grècia cada vegada que tenim vacances. També tenim les nostres vides aquí, però des d’Andor­ra no s’ha fet res i per això volem parlar-ne.

El Copríncep episcopal va mencionar l’acollida de refugiats a l’homilia de Meritxell.
Ens n’alegrem molt i per això volem que les jornades que organitzem serveixin per fer una mica de pressió al Govern perquè compleixi el compromís d’acollir vint persones. Que agilitzi el marc legal i que es faci tot el possible per complir-ho.

Confia en el fet que algun dia arribin?
El més important són les persones. Els vint són només una xifra. És un nombre petit i algú pot pensar que no vindrà de vint persones, però nosaltres creiem que sí. Que cal acollir aquestes vint persones en les millors condicions possibles.

Teatralitza una mica, potser?
És que en el meu temps lliure soc actriu amateur (riu).
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477