Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Estació de Vladivostok

Allà on acaba el Transsiberià

Allà on acaba el Transsiberià

Allà on acaba el Transsiberià

Allà on acaba el Transsiberià

Jordi Salazar
Allà on acaba el Transsiberià

Allà on acaba el Transsiberià

Allà on acaba el Transsiberià

Jordi Salazar
Actualitzada 04/09/2017 a les 06:56
Una de les sensacions més intenses que pot experimentar un viatger és desembarcar a l’estació de tren de Vladivostok després d’haver recorregut els més de 9.000 quilòmetres que separen aquesta important ciutat portuària de l’extrem oriental rus de la capital, Moscou, culminant així el recor­regut del Transsiberià, la línia fèr­ria més llarga del món. O el que és el mateix, set dies de viatge i vuit fusos horaris.
Hi ha dues maneres de fer el desplaçament. La menys habitual és d’una tirada, a bord del tren Rossiya, que és l’únic que uneix Moscou i Vladivostok en un sol viatge. Entre els turistes, però, és més freqüent anar agafant les múltiples línies que hi ha entre les ciutats intermèdies del camí, fent aturades d’un o dos dies a les més interessants, com Ekaterimburg –al cor dels Urals–, Novosibirsk –la capital de Sibè­ria–, Irkutsk –on es pot visitar el llac Baikal– o Ulan Udé, des d’on es pot enllaçar amb un altre tren cap a Mongòlia i la Xina.
Sigui quina sigui l’opció, el lloc on acaba el Transsiberià (o on comença, segons com es miri) depara algunes sorpreses. Per començar, la similitud de l’estació de Vladivostok amb la moscovita de Yaroslavsky, inici de la línia. La coincidència no és casual: l’edifici, que data de final del segle XIX; es va remodelar el 1912 per convertir-lo en una estació bessona de la de Moscou. D’aquesta manera, es dotava d’uniformitat el punt de sortida i d’arribada d’aquest llarg traçat ferroviari.
Pel seu simbolisme, i també per una gran bellesa arquitectònica –la construcció sembla més aviat un castell–, l’estació de Vladivostok és una visita obligada. Com també és obligat, res més baixar del tren, fer-se una foto al monòlit que hi ha a l’andana central. L’estructura està coronada amb la figura de l’àguila de dos caps, l’emblema de Rússia, i una xifra, “9.288”, la distància entre Moscou i Vladivostok.
Fet això, el viatger ja pot començar a gaudir d’una ciutat que fins al 1991 va estar vetada als estrangers, per ser la base de la flota soviètica al Pacífic. Amb els anys s’ha anat obrint al món i ara és un destí molt popular, especialment entre el proper turisme asiàtic.

Recomanem
L’illa Russky està unida a Vladivostok per un espectacular i modern pont, però conserva una essència rústica amb paisatges i platges que mereix la pena conèixer.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477