Austeritat castellana

El recorregut cap a la destinació de descans dona peu a fer una parada en llocs que no acostumen a tenir cabuda entre els més recomanats. De pas per les amplíssimes planes de Palència sobresurt un d’aquests indrets, referència destacada en els catàlegs del romànic. Al mig de les interminables hectàrees castellanes de cereals i gira-sols el petit poble de Frómista deu tot el reconeixement a una església excel·lentment conservada, la de Sant Martí, que la guia data a començaments del mil·lenni passat. Senzilla, sòbria, austera, amb tres grans àbsides que criden l’atenció en l’exterior com les dues tor­res en una de les portades, singulars d’aquest temple. Sense grans decoracions dins, amb l’excepció de desenes de capitells ben treballats on es descriuen en detall molts passatges de les escriptures cristianes com a via per explicar la doctrina al creient, aleshores alié als llibres. La mateixa funció que tenen els 309 canecillos, petites escultures on finalitza la teulada amb figures vegetals, humanes i animals, difícilment identificables, protagonistes de llegendes i faules d’època medieval.

La ruta es pot completar amb la visita a un dels trams d’una obra d’enginyeria innovadora i de gran envergadura quan es va projectar al segle XVIII. El canal de Castella es va planificar com a via de comunicació fluvial i de transport per solucionar les deficiències dels camins de la meseta i Lleó que subministraven cereals, l’anomenat graner de Castella proveïa el territori espanyol i part d’Europa des dels ports de Cantàbria. No es van acabar de construir les quatre branques previstes perquè el desenvolupament de la xarxa ferroviària li va fer perdre rendibilitat, però durant anys va impulsar l’economia de Palència, Valladolid i Burgos, per on s’estén el canal. Aquella gran infraestructura hidràulica es pot conèixer passejant en una embarcació, ara ja no arrossegades per cavalleries com abans, per les rescloses que salvaven els desnivells i els molins i dàrsenes que es conserven. I com en qualsevol punt de l’extensa Tierra de Campos, tastar l’oferta de la gastronomia d’asador, com és l’afamat lechazo de Castella.

Recomanem:

Sant Antolí dona nom a la catedral gòtica palentina, titllada com a “la bella desconeguda” perquè no té una gran façana com les veïnes Burgos o Lleó però si un interessant interior.