L'òpera que no agradavaJordi Salazar

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Viena s’ha autoproclamat al llarg de la història, i amb justícia, com la ciutat de la música per antonomàsia, un títol que ostenta amb orgull i que atreu milions de visitants cada any. La capital austríaca té en la seva cartellera funcions diàries en tres teatres d’òpera, diverses orquestres simfòniques –com la Filharmònica de Viena, cèlebre pel Concert d’Any Nou, però que ofereix recitals al llarg de tot l’any– i nombrosos museus i fundacions musicals.

Però potser la institució per excel·lència, per la seva llarga trajectòria i un prestigi que s’ha sabut mantenir fins i tot en els moments històrics més conflictius, sigui la Wiener Staatsoper (Òpera Estatal de Viena). El sumptuós edifici ocupa un lloc privilegiat, a l’extrem sud del Burgring, o anell de circumval·lació de la ciutat, una gran avinguda ideada a la segona meitat del segle XIX i que segueix el traçat de l’antiga muralla, tot encerclant el nucli antic. Recorrent-la ens topem amb altres edificis emblemàtics, com l’ajuntament, el Parlament o l’Església Votiva.

L’òpera, que havia de substituir un teatre anterior, es va inaugurar el 1869 com a Hofoper (Òpera de la Cort). El seu estil neorenaixentista, però, va despertar una forta oposició entre els vienesos, que es van mostrar sumament sarcàstics amb el projecte. De fet, cap dels dos arquitectes principals va veure l’edifici acabat: les crítiques van portar un d’ells al suïcidi, i l’altre, profundament abatut, va patir un atac de cor.

150 anys després, i superat un segle XX marcat per la reconstrucció d’un edifici arrasat per la Segona Guerra Mundial, la Staatsoper és un punt de referència i una visita pràcticament obligada. Si no tenim l’oportunitat d’assistir a una funció, hi ha visites guiades que permeten admirar no únicament l’auditori principal –bellament recobert de fusta, el que millora notablement l’acústica– o la luxosament ornamentada escala central (a la foto), sinó també descobrir racons com l’Schwind-Foyer –una sala amb grans pintures a les parets i el sostre que està presidida pels bustos de Gustav Mahler i Richard Strauss– o també fer un tomb entre bastidors.

Recomanem

La Staatsoper té un particular passeig de la fama. A la vorera de l’ala est de l’edifici, hi ha estrelles amb els noms de directors d’orquestra, cantants i compositors vinculats a la casa.

tracking