“S'ha de fer més educació participativa a les escoles”

Què aporta el fòrum?

Hem intentat fer que molts joves s’impliquin i siguin més participatius, i penso que ho estem aconseguint.

Què va fer que ho volguessin engegar de nou?

Jo vaig començar a fer algunes coses amb el departament de joventut, a nivell de representació en conferències, trobades internacionals... Vam coincidir amb la Laura Solsona a Connecting Cultures, a Omán. Vam arribar a la conclusió que a Andorra hi faltava una mica de representació a nivell de joventut. I amb altres joves ens vam posar a treballar amb el fòrum.

D’aquí a revifar el fòrum?

A mesura que vam descobrir-lo més a fons, vam anar veient coses que es podien millorar. Fins i tot vam demanar que es canviés la legislació per tornar a fer funcionar el fòrum. Vam aconseguir un canvi de normativa i des de llavors tot ha estat més fàcil, però encara hi ha molta feina per fer.

Què creu que s’ha de fer per implicar més els joves?

Penso que s’ha de fer més educació participativa a les escoles. Molta gent no coneix o no té ganes de participar al Consell dels joves, que és una cosa fantàstica que tenim aquí a Andorra. Falta fomentar-ho molt més perquè el jovent vegi que es poden canviar les coses amb la seva participació activa.

Podríem dir que és un activista.

Sí. Em considero en certa manera activista, però m’agradaria ser-ho més! (riu) Sempre he participat o he intentat participar-hi. Quan anava al Lycée era delegat, delegat dels delegats, anava a assemblees... i era l’excepció. Era el raro de la classe!

Com entén l’activisme?

Penso que activisme és lluitar i ajudar que hi hagi més igualtat. Ajudar les persones que tenen més dificultats en qualsevol situació: discapacitats, col·lectius minoritaris, LGTBI... L’activisme s’ha d’entendre com una lluita perquè tot sigui millor per a tot­hom, per tenir una societat igualitària, millor en tots els sentits.

Què diria als joves que no participen al fòrum de la joventut?

Primer de tot són lliures de fer-ho. Ningú pot obligar ningú a fer alguna cosa que no vol. Però convido totes les persones, fins i tot les que creuen que no serveix per a res, que vinguin a qualsevol reunió o assemblea i que vegin tota la feina que fem. Ens reunim un cop per setmana i tenim les portes obertes.

Què hi trobaran?

Veuran que és molt útil. És una oportunitat per compartir, participar. Alguns anem a conferències internacionals, però hi pot anar qui vulgui, tothom hi té la porta oberta. A Andorra no valorem la facilitat que tenim per accedir a aquestes coses. És al·lucinant i els joves no ho aprofiten.