“El mòbil resta creativitat a l'hora d'expressar emocions”

Per què un estudi sobre la comunicació en línia?

Ja fa més de 10 anys vaig començar a investigar els usos lingüístics a la comunitat electrònica. Amb els anys m’he anat centrat, concretament, en com hi manifestem les emocions.

A les xarxes socials també?

Només he estudiat converses de WhatsApp, perquè crec que expressem les emocions més en aquest mitjà que no pas, per exemple, a Facebook. A les xarxes socials som més un personatge que nosaltres mateixos.

Quins recursos expressius són els més utilitzats?

La major part de la recerca se centra en el símbol més representatiu de l’expressió electrònica de les emocions, l’emoticona. Però també he volgut explorar quins altres mitjans tenim. Hi ha molts recursos: l’ús de la puntuació, les majúscules per representar l’augment del volum de la veu, repeticions de grafemes, etcètera.

Hi ha perill que l’emoticona acabi menjant-se el text?

Jo crec que no. Precisament la gràcia de la comunicació electrònica és que s’ha fet multimodal: el text escrit ens queda curt, perquè volem transmetre coses que la comunicació oral no ens permet. Això no treu que, a vegades, també abusem de les emoticones per no fer l’esforç cognitiu d’utilitzar paraules.

L’escriptura s’està degradant amb les noves tecnologies?

Aquesta sempre ha estat la gran por dels filòlegs. Però jo ho veig com una riquesa: tots sabem quin és el registre en el qual ens estem comunicant. Els joves i adolescents saben com s’ha d’escriure una redacció i com s’ha d’escriure un WhatsApp. Fem servir un registre a cada situació.

En poc temps hem passat de l’ordinador al mòbil. Com ens ha afectat?

En certa manera el mòbil ens resta creativitat a l’hora d’expressar emocions. Amb l’ordinador les emoticones eren tipogràfiques: dos punts, un guionet i un parèntesi. Al telèfon tenim un gran repertori d’emoticones, però és un repertori tancat. No podem jugar amb els símbols.

Ara es porten les notes de veu.

Sí, la incomoditat d’escriure amb el teclat del telèfon ha fet que, sobretot les generacions més joves, recorrin molt a la nota de veu. I és curiós, perquè aquest sistema treu molta privacitat.

El futur va per aquí?

Per qüestions de rapidesa i d’economia, es tendirà cada vegada més cap a aquest àmbit, evidentment. I no només amb notes de veu, sinó també amb veu convertida en text, perquè s’està desenvolupant molt la tecnologia de transcripció automàtica.

Per fi tornarem a fer servir el telèfon per parlar!

Sí, però hi ha una diferència important entre parlar per telèfon i la nota de veu. Avui dia, sembla que trucar a algú equivalgui a molestar-lo. Les notes de veu les deixem i l’altra persona les escolta quan vol. Les trucades en temps real es reduiran a propòsits i àmbits molt concrets.