“Queda molt per fer quant a la visibilitat dels gais a Andorra”

El ciclo del amor marica’. Què explica el seu llibre?

El llibre va sobre relacions sentimentals. Però al final quan vaig revisar l’obra també vaig dedicar un espai a la solteria. Em va semblar que era molt important parlar de ser solter. Però fonamentalment és un treball dirigit a parlar de les relacions de parella.

I per què és un cicle?

Volia parlar de les diferents etapes que anem passant. Ser solter, conèixer algú, la primera cita i quan la relació es va consolidant. També parlo de quan ve una crisi, quan la parella es desgasta i es trenca. I quan s’ha de començar de nou.

Treballa en el camp de la psicologia afirmativa gai. Què és?

És una especialització de la psicologia que sorgeix als anys setanta, quan l’homosexualitat deixa de ser una patologia i la comunitat científica comença a plantejar-se que no es pot fer creure a les persones gais que la seva homosexualitat és una malaltia, sinó que és una variació normal de la sexualitat humana. El que s’ha de fer és afirmar-se en aquesta orientació com alguna cosa natural i ajudar la persona no només a viure-la amb naturalitat, sinó també a superar les seqüeles que deixa l’homofòbia.

És al que es dedica?

Sí. Treballo amb moltes persones que han patit homofòbia a la infantesa i a l’adolescència. I, sobretot, la part de les seqüeles que deixa aquest estrès traumàtic. També treballo parelles i també temes de sexualitat pura i dura.

Encara hi ha homofòbia?

Tots sabem que la situació ha millorat molt. Aquesta és una dada evident i contrastada. Però jo no parlo amb persones que han patit homofòbia ara. Són persones que potser tenen 40 o 50 anys i que encara estan vivint les seqüeles d’aquests maltractaments.

També treballa el fet d’assumir l’homosexualitat.

M’arriben pocs. Hi ha llocs on la situació és més complexa. No és el mateix un poble que Barcelona. Jo per videoconferència treballo amb persones de tot el món. Amb espanyols assumir l’homosexualitat ho veig molt poc, però amb equatorians, peruans o gent de l’Amèrica central és un tema que apareix amb més freqüència. Acceptar-se o sortir de l’armari està molt vinculat al lloc on viu la persona.

Coneix la realitat d’Andorra?

Tinc força relació amb Andorra. Primer pels amics, segon perquè hi viatjo amb freqüència i tercer perquè estic molt en contacte amb l’associació Som com Som. Coneixem bé com és la situació, sabem que encara queda molt per fer quant a la visibilitat dels gais a Andorra. És difícil encara que hi hagi figures públiques que surtin de manera visible a parlar de la seva homosexualitat. Quant a la situació legal, és com la de qualsevol altre país civilitzat.

Hi ha homosexuals homòfobs?

És el que s’anomena homofòbia interioritzada. És una de les seqüeles d’haver patit persecució a la infantessa i a l’adolescència.