“En els esports minoritaris els estudis s'han de prioritzar”

Com es va donar el fet de marxar a Itàlia a estudiar i alhora jugar a hoquei?

Estic a la Universitat Politècnica de Catalunya, a Barcelona, fent Enginyeria Civil; la de ponts i camins de tota la vida, i a aquesta escola és obligatori fer una estada a l’estranger o un erasmus, i en breu marxaré a Pàdua, que està al costat de Venècia.

La seva intenció és enllestir els estudis allà?

Sí. Aquest últim curs he fet sobretot assignatures de tercer i he aprofitat per netejar una mica quart i poder anar tranquil i tenir totes les garanties. Posteriorment hauré de fer un màster per obtenir el títol i tinc clar que el vull realitzar, després de tant patiment amb els exàmens (riu).

Li agradaria allargar la seva aventura italiana?

El sistema italià és diferent, és a dir, que són tres anys més dos en comptes de quatre i dos. Per la qual cosa el que faré serà un de sencer de màster i depèn de com vagin les coses la idea serà ampliar i així aconseguir els dos, però tot això a dia d’avui són únicament hipòtesis.

Per què va triar aquest destí?

El 2009, amb la selecció andorrana sub-17, vam viatjar a Bassano del Grappa, a la zona del Vèneto, per disputar un Europeu. Des d’aquell moment em vaig enamorar de la regió, de la seva manera de viure i de l’hoquei del país en general. Aleshores tenia com a somni acabar-hi jugant algun dia, i si podia ser en aquella part, millor, i al final ha sortit tot ben quadrat.

Què em pot explicar de com porta l’idioma?

Bé, vaig practicant (riu) i abans d’entrar a la universitat m’obliguen a tenir un nivell mínim. Estic llegint, intercanviant un munt de correus i trucades i veig que més o menys s’agafa ràpid.

Sabia que hi ha força esportistes catalans que estan competint a la sèrie A1?

Sí, sí. Segur que m’hi trobaré tot d’amics, ara bé, no és un tema fàcil perquè les fitxes per als estrangers estan bastant limitades, ja que per equip només n’hi poden haver tres, i són cares.

Les condicions econòmiques són favorables?

Respecte de Catalunya crec que són similars. Hi ha una part de l’elit, diguéssim els conjunts que se situen a dalt, que sí que poden permetre’s pagar salaris molt elevats, com passa amb el Barça o el Reus. La resta potser estan un pèl per sobre, encara que la diferència és mínima. Tot i que per exemple a Portugal últimament hi ha hagut un gran creixement i tenen diners.

Què espera del seu futur?

No ho sé, la veritat. La vida porta on porta, ara em centraré a gaudir d’aquesta experiència, que és el que sempre havia volgut, malgrat que he de dir que en els esports minoritaris els estudis s’han de prioritzar.

I la família el visitarà?

El meu germà estarà enfeinat amb l’Igualada, però espero que es pugui escapar per a algun partit. Jo també ho intentaré!