“El 3x3 és molt ràpid, més físic i hi ha poc descans”

Acaba d’arribar del Mundial de 3x3. Quina valoració en fa?

Hem repetit la posició del Mundial de Xina. No venim amb males sensacions perquè hem competit bé contra potències mundials.

El president de la Federació va dir que era el grup més difícil que mai havia tingut Andorra en una competició. Com ho ha viscut vostè?

Tenia raó. Ens vam enfrontar a Sèrbia, que ha guanyat els dos últims Mundials, Rússia, que és una potència, i Puerto Rico, que és un equip quasi professional al 3x3 que juga molts tornejos del World Tour i Egipte, que vam guanyar. A la resta de partits també vam tenir les nostres opcions.

Demà arrenca el Qualifier d’Escaldes. Quin objectiu tenen?

Aconseguir plaça per a l’Europeu d’Amsterdam. Tenim un grup de 3 amb Ucraïna i Irlanda i passen els 2 millors a quarts de final. Els que passen l’eliminatòria i el 5è i 6è també tenen posició per a Amsterdam. Volem guanyar un o dos partits demà per, de moment, classificar-nos per a quarts.

Quines són les diferències principals entre el bàsquet i el 3x3?

El 3x3 és un joc molt ràpid i has de prendre decisions en dècimes de segon, és un esport més físic i hi ha poc descans.

Què li va passar pel cap quan li van dir de jugar a 3x3?

Al principi era una modalitat nova i pensava que seria com els tornejos de tota la vida de 3x3 del carrer. Però a mesura que va anar evolucionant a mi em va agradar. A Andorra hem intentat aprofitar el boom gràcies a la bona feina de la Federació, ja que és un esport on el país pot competir a escala mundial. El fet de jugar al carrer també ho fa més atractiu.

On es troba més còmode?

És complicat perquè són dos esports diferents. Els dos m’agraden, però no em podria decidir per un.

Als Jocs dels Petits Estats van tenir la medalla a tocar.

Vam marxar amb un regust amarg perquè ho havíem tingut a tocar i no ho vam aprofitar, però a la llarga ho valores perquè era un dels anys amb més potencial.

On sí que van patir més va ser amb el filial del MoraBanc.

Ha estat una temporada difícil, amb moltes lesions, el canvi d’entrenador, i vam patir fins a l’últim partit.

Seguirà a l’equip?

Encara no ho sé. No hem parlat amb el club.

Li he de preguntar pel primer equip. Quina gran temporada han fet, oi?

Ha estat un any molt positiu competint al Reial Madrid fins a l’últim partit. Això a la gent del sènior B també ens dona valor a la feina que fem durant els entrenaments.

Té 29 anys i porta tota la vida jugant a bàsquet. Ha pensat què li agradaria fer quan ho deixi?

No m’ho he plantejat encara. Suposo que o seguir-hi lligat d’alguna manera o evadir-me’n del tot i gaudir-lo des de fora.