“Tot el que sé de les plantes m'ho han transmès les iaies”

Per què aquest interès per les plantes de la muntanya?

La ratassia de la Carmeta era un licor que feia una tia àvia, una germana d’una cosina del meu avi que vivia a Sant Julià amb la seva germana Lola. Era pagesa i per Sant Joan, a l’inici de l’estiu, com a activitat feia la ratassia. Això ho va continuar fent la mare per ajudar-la i quan es va morir la tieta, la meva germana i jo, com qui va a buscar bolets, anàvem a buscar herbes. I aquestes plantes, com a moltes cases aquí, a Andorra, quan et feies mal o tenies mal de coll les usaves per fer cures i aquests licors.

Es tracta d’una tradició andor­rana i del Pirineu?

Sí, i no només d’aquí. També de Girona, del nord de França o del País Basc. A fi de comptes, el pagès el que té ho posa dins d’alcohol i ho anomena com li sembla. A casa li’n diem retassia, amb e.

Es manté la tradició a Andorra?

Encara hi ha unes quantes cases a Sant Julià, i a d’altres parròquies també, que fan la ratassia. I de remeis casolans ho continuen fent, cataplasmes i aquestes coses.

Avui dirigeix una activitat.

Sí. Però jo no soc botànica. Els meus coneixements rauen del saber popular. No pretenc tenir cap justificació científica al darrere. Tot el que sé de les plantes m’ho han transmès les iaies. Avui es tracta de fer una caminada a Arinsal, als diferents hàbitats, prop del riu i prats de dall. Veurem plantes medicinals, altres que es posen a la ratassia. Les que trobem les collirem i amb aquestes al Centre d’Interpretació farem la ratassia.

En podran beure avui?

No, la gent l’haurà d’acabar de condimentar i acabar-la d’aromatitzar amb espècies. La ratassia es fa pels volts de Sant Joan. Després l’has de tenir 40 dies a sol i serena. Després es treu el vegetal, es tanca i es deixa reposar fins Nadal a la fosca. A fred i sec.

Quines plantes hi ha a Andorra?

Per a la ratassia de base hi ha les nous verdes, que ara és el moment de collir-les. Després el timó, que aquí li’n diuen farigola, i l’orenga. També hi podem posar flor de saüc, que és molt aromàtica, i altres plantes d’hort.

Quines serien les remeieres?

Totes aquestes tenen propietats medicinals. Que siguin remeires porta darrere un procés de preparació, ja sigui en tisanes, escaldades i de cocció, o en alcohol. El timó, per exemple, es antisèptic per als constipats. La sàlvia serveix una miqueta per a tot. En tenim d’altres per al mal de panxa o desinfectants per a les ferides.

Encara es fan servir?

Per a un mal de coll, una infusió amb aigua calenta, timó, llimona i mel és molt corrent. N’hi ha d’altres amb propietat vermífuga, tot i que poca gent les usa perquè són molt feixugues de preparar.

S’hauria d’ensenyar a l’escola aquesta tradició?

Quan era petita el director de l’escola ens portava a estudiar el seu cirerer, però era la part de biologia. Seria interessant ensenyar la tradició remeiera a les escoles.