“Es tracta de posar vida als anys i no sols anys a la vida”

Ens queixem massa?

Suposo que hi ha persones que han adoptat el mal humor com a professió i altres que intenten veure el costat positiu de la vida. Des de petit sempre m’ha sorprès veure dues persones que, fent el mateix treball, una gaudeix de la vida i no es queixa i l’altra està sempre enfadada, queixant-se. Per això crec que a la vida no sempre som responsables del que ens passa, però sí que podem escollir com reaccionar davant de cada situació.

Quan va començar a fer voltes al conceptes de felicitat i optimisme?

Vaig tenir relatiu èxit professional i econòmic des de molt jove i passada la trentena vaig preguntar-me sobre el sentit de la vida. Per exemple, moltes persones treballen tot l’any per anar 15 dies a Palma de Mallorca. No seria més intel·ligent viure a Palma de Mallorca? Em vaig preguntar si els diners i el poder serveixen per tenir felicitat (hi ha gent que no té res i és feliç, mentre que d’altra ho té tot i és infeliç).

També va reflexionar sobre el canvi de la humanitat en els últims anys i l’augment de l’esperança de vida.

Sí. L’ésser humà sempre s’havia preocupat només de sobreviure i posar anys a la vida. Avui el problema és viure i no només sobreviure. Es tracta de posar vida als anys i no tan sols anys a la vida. Aquí resideix el repte, al meu entendre.

La felicitat està darrere l’èxit?

El 80% de les nostres fites depenen de les nostres actituds. El més important és la passió i l’optimisme. Les persones optimistes rendeixen entre el 65% i el 100% més que la resta.

I què significa ser optimista segons el seu parer?

L’optimista davant de cada situació es pregunta: què puc fer? I treballa sobre el present que pot modificar. El pessimista es pregunta: qui ha estat? I busca culpables. I el passat no es pot canviar.

Un cal que neixi optimista o s’hi pot convertir?

El caràcter o forma de veure la vida té una part de genètica, una altra d’apresa al ventre matern i una altra que es forma en els 3 o 4 primers anys de vida. I és molt difícil canviar-ho. La felicitat és més una constant, una forma d’afrontar la vida.

És optimista vostè?

Hi ha dies que soc més positiu i altres més negatiu, unes vegades soc més feliç i altres no tant. L’important és valorar-ho quan les coses van malament, quan van bé ho és qualsevol.

Doni’ns la recepta per ser més feliços, si li plau.

Hi ha diversos ingredients. El primer és la part física. La primera causa per rendir més és el cos. El segon és l’emocional. L’equilibri emocional és fonamental per lidiar amb els problemes laborals. El tercer és la part intel·lectual. No serà important què has estudiat sinó la capacitat de seguir aprenent constantment. I el quart, l’espiritualitat. Deia Víctor Frankl: “Les persones que tenen per què viure troben sempre un com.”