Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Josep Travesset

“Un agermanament és un pacte d'amistat entre pobles”

Encamp i Rouillac celebren els 50 anys de vincle amb una trobada al juny. Convençut de la riquesa dels agermanaments. El 1985 va ser partícip que la parròquia i el poble gal, separats per 540 quilòmetres, reprenguessin el contacte.
Josep Travesset

Josep Travesset

Josep Travesset

Xavier Pujol
Actualitzada 29/05/2017 a les 07:03
Cinquanta anys! Quin és l’origen de l’agermanament?
El senyor Paul Ricard, que era una persona que tenia una constància de venir a Andor­ra, tenia contactes a Encamp i molt interès en la cultura en general, va invitar un grup de nois i de noies de les escoles andorranes a visitar França. La visita va acabar a Rouillac, on el senyor Ricard tenia el negoci més gran.

Aquest va ser el germen.
Sí, van fer un sopar per acomiadar-se i allà va sortir la idea que potser es podrien agermanar Rouillac i Andorra.

No Encamp, el país?
Una de les persones acompa-nyants, que era d’Encamp, s’hi va oferir, si a la resta no li importava, a proposar-ho al comú, i així es va fer. Després d’un petit temps la persona que era president del Sindicat d’Iniciativa d’allà va enviar una carta al comú d’Encamp, pels volts del 1968, demanant formalment si estaven d’acord a fer aquest agermanament i que si hi estaven d’acord se’ls enviés documentació perquè ells la transmetien a l’ajuntament de Rouillac per fer-ho oficial.

L’agermanament arrenca però després s’atura, oi?
Va estar un temps aturat, durant tretze anys, i no se’n sap la raó. El 1985 es torna a fer una altra demanda des d’allà cap aquí. Rouillac va signar un agermanament amb un poble del Canadà i entretant també s’havien agermanat amb un poble d’Alemanya i volien tenir els pobles germans com a testimonis de la nova relació. En aquell moment, jo era conseller de Cultura del comú d’Encamp durant el consolat de l’Enric Pujal i el cònsol accepta anar-hi, i al final vaig anar-hi jo sol.

Com ho recorda?
Allà descobreixo verdaderament el que era l’agermanament i el contacte que hi havia hagut. I es va reprendre el contacte i des de llavors no s’ha tornat a aturar.

Vostè com explicaria què és un agermanament?
És un pacte d’amistat entre dos pobles.

Del 2 al 6 de juny un grup d’Encamp torna a Rouillac per commemorar els 50 anys de relació. Com són aquests viatges?
És un viatge d’amistat, cultural, la filosofia és que la gent que hi va sigui acollida per les famílies del poble que fa d’amfitrió. L’agermanament vol que hi hagi un intercanvi, que la gent tingui temps de parlar, d’explicar-se experiències.

Després d’aquest primer lligam es crea l’associació proagermanament i s’hi afegeixen altres pobles germans.
Encamp va creure que potser li convenia un altre agermanament, i que el lògic era buscar-ne un altre del costat espanyol, i van llançar algunes idees, alguns pobles, fins que van arribar a Mojácar. Jo llavors ja no era president de l’associació. Després ja venir l’Alguer.

Recomana participar en un viatge d’agermanament.
Moltíssim. A Rouillac sempre que hi hem anat ens han rebut amb els braços oberts.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477