“En el tema de la dona l'Església ha de fer passos”

'La Bíblia i les bíblies’. De què parlarà sota aquest títol?

M’interessa parlar del text bíblic com a tal, a què respon, per què existeix, quin sentit té des del punt de vista de la religió, cultural i històric.

Com hem d’interpretar la Bíblia?

Interpretar vol dir donar un sentit o una explicació a un text. Quan algú diu que no interpreta i que només diu el que el text diu és una fal·làcia.

Llavors són textos que busquen transmetre uns valors?

La Bíblia és un diàleg entre Déu i la humanitat. No baixa catapultada del cel, sinó que és una obra de Déu perquè és ell qui la inspira, qui posa les paraules al cor de l’home i després la persona, els escriptors sagrats, escriuen els textos. La Bíblia és un llibre molt plural perquè precisament la humanitat que rep la revelació de Déu és una humanitat plural.

Què tenen d’especial les bíblies exposades al santuari de Meritxell?

És una col·lecció única al món. És el resultat de moltíssims anys i esforços. I ens recorda que la clau és tornar a la paraula de Déu. Si coneixem aquesta paraula hi haurà moltes qüestions que veurem d’una altra manera.

La societat viu un moment de pèrdua de fe?

Sí, a Europa. És un fenomen que no és mundial. A Europa ha afeblit la convicció cristiana perquè hi ha hagut una pujada de la fixació per dues coses: pel mercat i per tant viure la vida com un lloc on tot es pot comprar i vendre, i per una vida entesa com la realització de la meva persona i prou. La fe és totalment al revés. Diu: mirem que tots vagin bé i així jo aniré bé. Aquest sistema individualista europeu actual comença per un mateix i acaba en un mateix. Ens costa molt viure pensant en els altres.

La societat s’allunya de l’Església o és al revés?

Que a Europa hi hagi aquest fenomen no vol dir que la gent no es faci preguntes religioses. Molta gent se’n fa, però abans se les feien amb relació a l’Església i ara se les fan per a si mateixos. Es busquen solucions on sigui: hi ha gent que fa una mica de budisme, una mica d’hinduisme, agafa d’aquí i d’allà, i es construeix una mena de cosa. I aquí l’Església cristiana no ha sabut donar resposta a les preguntes.

Les dones han de poder fer missa?

En el tema de la dona és evident que l’Església ha de fer passos. No pot ser que totes les decisions les prenguin homes, perquè les dones són una part importantíssima de l’Església.

Els capellans s’han de poder casar?

El problema fonamental no són les competències, sinó els principis de fons. El problema no és casar-se, és si vols donar la vida per l’evangeli o no. Si vull donar la vida amb una dona al costat, ho puc fer. Però el problema és de vocació i de posar la vida al servei d’una causa on no guanyaràs diners.