Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Jaume Biarnés

“Hem millorat l'alimentació però hem perdut la pagesia”

Què mengem i com mengem determina com viurem. Tant pot ser en un debat sobre cuina medieval com en un taller sobre gastronomia i música. A la Seu ha parlat de l’evolució dels hàbits alimentaris en el darrer mig segle.
Actualitzada 07/05/2017 a les 06:51
    Miquel Vigo
Els hàbits alimentaris han canviat per bé o per mal?
D’ençà dels setanta hem viscut l’evolució més gran de la història. Ha estat positiva en molts aspectes: l’alçada mitjana de la població ha crescut en deu centímetres, l’esperança de vida s’ha allargat uns quinze anys, tenim més quantitat i més varietat d’aliments a l’abast... Però també hem pagat un preu molt alt.

Quin ha estat aquest preu?
La tradició culinària catalana s’ha extingit en el dia a dia i ha quedat relegada a uns quants restaurants, s’han perdut algunes varietats locals d’aliments, i el pitjor de tot és que ens hem quedat sense pagesos perquè la major part del que mengem ho comprem a fora. Un estudi recent de la FAO alerta que a Catalunya hi ha el risc real de patir fam si mai cap conflicte afecta els països que ens abasteixen o les vies de distribució.

És per això que s’insisteix tant en el consum de proximitat?
No cal renunciar al luxe de gaudir de fruites exòtiques, per exemple, però això no vol dir que haguem d’importar taronges de Xile si podem comprar les que es produeixen a Alcanar, encara que siguin una mica més cares. Afavorir els productors locals ajuda a la sostenibilitat del territori; en canvi, importar productes a baix preu ens pot sortir molt car a la llarga.

Què té a veure d’on venen els aliments amb el fet de perdre la tradició culinària?
La tradició es perd en el moment en què deixa de passar de mares a filles per la incorporació de la dona al mercat laboral, i això no és una afirmació sexista sinó un fet constatable. La gent jove ja no sap comprar, i encara menys estalviar amb una cuina d’aprofitament. Hem delegat la cuina a empreses d’alimentació. Això no és necessàriament dolent, però dependre d’aliments precuinats per menjar ens fa menys lliures.

Avui dia, però, hi ha tendències per a tots els gustos. La darrera: la fal·lera per les llavors crues, arrels seques i algues.
Avui dia, la tendència a una nutrició individualitzada és molt forta; el problema és que la construïm a partir de mites sense fonament, com passa amb la moda dels superingredients: aliments que ens han de guarir de tot, la qual cosa és mentida. Curiosament, a l’era de la informació ens hem abandonat al pensament màgic.

A qui hem de creure, doncs?
A la ciència. El Còdex Alimentarius de la FAO i l’OMS és una referència cabdal en l’àmbit de la nutrició i l’alimentació. La ciència qüestiona constantment el que sabem i això ens fa una mica de mandra, però hem de pensar que els únics que no dubten mai són els gurus.

És cert que el futur de l’alimentació està en els insectes?
Depèn de nosaltres. Si som capaços de fer una transició vers una alimentació conscient (és preferible, per exemple, menjar un bon tall dos cops al mes a consumir sovint carn de baixa qualitat) guanyarem en sostenibilitat, en plaer i en salut. En cas contrari, haurem de recórrer a la proteïna dels insectes per alimentar-nos.
  • #1 discrepància
    (07/05/17 22:03)

    No hem millorat l'almentació de cap de les maneres! paralelament a la pérdua de a pagesia, hem anat adoptant l'estil de vida poc saludable saxó i hem perdut ,amb molt minoritaries excepcions, la nostra bona cuina i estil de vida mediterranis. Som un clon dels estats units aconseguit amb tor el material audiovisual que ens inunda des de fa dêcades.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477