“Estem en un canvi d'era per la desconfiança política”

He tingut la sort de néixer en un país que oferia el sistema francès i els meus pares estaven fascinats pel maig del 68. Si he arribat a ser professor d’universitat a París és perquè soc andorrà. Un home de muntanya a qui li agradar pujar cims.

L’afany de progressar.

Sí, per una banda, aquesta fascinació que podem tenir a Andorra i la família per la cultura francesa, una cultura de llibertat, d’humanisme i, per l’altra, la idiosincràsia de pujar cims.

Una tradició de llibertat que pot veure’s amenaçada.

Efectivament França ja no és el que era, però encara hi ha un pòsit i una consciència ciutadana molt forta. Ara bé, aquesta cultura i aquest humanisme malauradament es veuen poc reflectits a l’elit política actual.

Vostè ha estudiat com aquesta elit adopta maneres de fer de la tradició clàssica.

El que mostro és com tres candidats que pretenen ser els de la ruptura i la novetat, Fillon, Mélenchon i Poutou, s’inspiren en pràctiques heretades de la Grècia antiga. Utilitzen el model grec de democràcia i filosofia fins al punt de caricaturitzar-lo.

I això a què ens condueix?

Finalment l’únic que queda és el cadàver d’aquest sistema. Avui en dia a França estem assistint a la mort d’un model democràtic de més de vint segles.

És curiós perquè justament va excloure els dos candidats que van passar a la segona volta.

(Riu) Sí, però la tesi també es podria aplicar amb Macron i Le Pen. Macron seria l’arquetip del sofista, aquell que creu en el poder de la paraula en nom de cert relativisme, perquè ha jugat molt sobre l’ambigüitat. Le Pen és una caricatura de la paraula lliure. Plató diu que hi ha un mal ús de la llibertat d’expressió en què cadascú diu el que vol, fins i tot mentides i sense avergonyir-se’n.

L’agonia del sistema, que deia.

Estem en aquell model que ja havia anticipat Plató d’una societat en què no hi ha diàleg, en què tot­hom expressa el que vol i ningú s’escolta. El súmmum és Marine Le Pen. Per a mi és perillosíssim i molt simptomàtic de com funciona la classe política francesa, incapaç de dialogar.

Això és un tret comú dels polítics però ara potser més?

Sobretot amb Le Pen, on es caricaturitza tot, es menteix i no es dialoga. Estem en un canvi d’era per culpa d’una desconfiança total cap a la classe política.

S’atreveix a dir què passarà demà?

Macron guanyarà però amb un 55%-60% dels vots.

El Front Nacional aconseguirà els seus millors resultats.

Si l’elit política no desperta hi ha moltes probabilitats que d’aquí a cinc anys Le Pen sigui la pròxima presidenta. I si això passa hi haurà una divisió molt forta que podria tenir com a conseqüència una guerra civil.