“Ara són els objectes els que s'han connectat a internet”

Parlarà sobre com progressar a l’era digital. La clau és..?

Primer hem d’entendre en quin moment ens trobem ara mateix.

I en quin moment estem?

A la majoria de països europeus internet va començar el 1995, quan per primera vegada un ciutadà normal i corrent a casa va poder contractar l’accés a internet. I qui creava continguts per estar a la xarxa eren sobretot propostes corporatives, empreses, institucions que tenien a l’abast un departament d’informàtica. A més, la informatització ajuda a fer processos més eficients.

I després irrompen les xarxes socials.

El 2005 ve una segona onada i qui va començar a dir i a fer coses a la xarxa van ser els ciutadans, apareix la web 2.0. Aquesta segona fase d’internet modifica la comunicació, el màrqueting, la reputació, la manera de vendre.

Més de deu anys després tot­hom ho fa bé?

No, com també hi ha empreses que no fan bé la gestió de magatzems. Ara, fer-ho bé no et fa diferent, fer-ho bé no et fa destacar, et fa ser normal. Si vas per aquí no innovaràs, et posaràs al dia en una cosa que fa deu anys que t’esperen.

I si vols innovar, què has de fer?

Ara el que està passant, que és la novetat que ens ocuparà del 2015 al 2025, és que qui s’ha connectat a internet són els objectes. Coses que es connecten a internet vol dir autobusos que diuen quan falta per arribar a la parada, sabatilles que et diuen que estàs posant malament la planta del peu quan camines... La clau de la competitivitat ja no és: “Tinc Twitter”, la clau de la competitivitat és: “Ets capaç de rebre tota mena de dades en temps real i també en temps real reaccionar i oferir-me un servei?”

Un canvi brutal per a les empreses i llocs de treball.

Cadascuna d’aquestes onades ha tocat més un sector que d’altres i aquesta vegada també passarà.

Parlem de comerç. Hi haurà consumidors que encara voldran anar a la botiga i no demanar-ho tot des de casa?

La persona que diu: “Ai no, jo vull anar a la botiga i passejar”, sempre existirà, no sé si serà suficient perquè la botiga continuï oberta. Hi ha sectors que tenen tendència a desaparèixer. A fabricants amb grans marques, Adidas, Nike, Mercedes, Renault... el punt de venda els comença a fer nosa, volen fer ells la venda directa.

Suposo que li han demanat milions de vegades pel que sobta en quin àmbit es va formar i a què ha acabat dedicant-se...

[Riu] Entenc que no preguntar-ho és difícil. Una carrera, una disciplina, et dona un mètode de com tractes la realitat. Per entendre què està passant ara he hagut d’agafar perspectiva i anar-me’n 30 anys enrere. Treballo amb 40, 50 anys vista, i és fàcil dibuixar d’on vens i cap a on vas. Soc arqueòleg i segueixo fent d’arqueòleg. M’interessa més entendre què està passant i quines conseqüències tindrà.