“La flor encara no és un regal que un es faci a si mateix”

Podem dir que és una de les venedores de flors més veteranes d’Andorra.

Sí, fa 36 anys vaig venir amb el meu marit. Havíem tingut una floristeria a París i havíem viscut a altres llocs de França.

I com és que van escollir Andor­ra per implantar-se?

A Andorra hi havia molt poca floristeria quan vam arribar i vam decidir que ens hi instal·laríem. I ens va anar molt bé. Hem criat tres fills aquí.

Des del primer dia amb botiga.

Sí, a Escaldes, al carrer Fiter i Rossell, on som ara. Després en vam obrir una més petita, a l’avinguda Meritxell, fa uns set anys.

Com ha evolucionat el món de la venda de flors aquests anys?

Ha canviat molt. Fins i tot la manera de vendre. Abans hi havia festes segures com el Nadal, el 15 d’agost o el dia de Pasqua, que venies molta flor. Ara, aquests dies no hi ha ningú al país perquè els andorrans ja funcionen com habitants d’una gran ciutat i se’n van a la platja els festius.

La gent compra flors com un producte de consum habitual?

No, la flor encara continua sent un regal per a una tercera persona. La flor encara no és un regal que un es faci a si mateix. De tant en tant, sí. A Andorra, per exemple, no hi ha tradició de comprar flors cada setmana per decorar la casa. Poca gent ho fa.

Sí que es fa a França.

A França i a tot el nord d’Europa en general. On l’hivern és llarg posen més flors dins de casa. És fenomenal veure les finestres dels belgues o dels holandesos totes decorades amb flors. Tothom sap que és Nadal o que és el dia dels enamorats perquè decoren les cases. És un acte de viure.

Abans de venir a Andorra coneixia la llegenda de Sant Jordi i la tradició de regalar roses?

No. No la coneixíem, però ben ràpid ens la vam fer nostra. I no ho vaig fer per fer caixa, que també, sinó per respecte a la tradició.

A França hi ha alguna tradició semblant?

Sí, l’1 de maig, la tradició de Le muguet. Es regala un pom de lliris de la muntanya als familiars i els amics. Es pot regalar a tothom que s’estima, és el mateix esperit de Sant Jordi. A França tothom té dret a anar al bosc a buscar les flors i a posar una taula al carrer i vendre’n sense haver de pagar res a l’Estat. És genial.

Més o menys el mateix que passa aquí amb les paradetes de Sant Jordi dels escolars. És un problema per a vostè?

Per a mi no és cap problema. Ho trobo molt bé que ho facin escoles i associacions.

Sant Jordi és un dels dies de l’any que més flors ven?

No és el dia més gros per a mi. No m’agrada fer un comerç enorme, només vull respectar la tradició.

Quina és la flor més bonica per a vostè?

L’avantatge de la nostra feina és que tenim temporades i m’agrada més d’una. Tenim les peònies, els lilàs, les tulipes i les francesilles. No em podria quedar amb una.