Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Txus Eguílaz

“No hi ha dues palmes ni dos tòraxs que sonin igual”

Percussionista i pedagòg musical. 35 anys, de Tudela, Navarra. Imparteix tallers de percussió corporal un dissabte al mes a l’escola Líquid Dansa. El proper és el 22 d’abril.
Actualitzada 18/04/2017 a les 21:20
Percussionista, ballarí, actor, pedagog... Com es defineix?
Em considero un apassionat del ritme, totes les disciplines en les quals treballo hi giren al voltant. Treballo la dansa irlandesa, amb sabates sonores, el claqué, i en teatre m’agrada el ritme escènic, que encara que no sona sí que té una cadència determinada.

Vostè fa música amb el cos.
Sí, treballo a través de la percussió amb el cos, la veu i quotidiòfons, objectes quotidians que no estan fets amb la intenció de ser un instrument però que sonen.

Algun exemple?
Poden ser diaris, que tenen molta sonoritat, ventalls, gots... La idea és poder agafar qualsevol cosa que ens envolta i fer sons, ritmes i música.

Qualsevol objecte?
El límit el posa la imaginació. Hi ha objectes que donen molt de joc i d’altres que només tenen un so però que és tan bonic i suggerent que també serveixen.

Quin és l’objecte més estrany que ha utilitzat?
Un raspall de dents. Sembla inofensiu en l’àmbit sonor però quan el passes per una llima o un cartró la sonoritat és molt intensa. Això m’ho va proposar un nen en un taller.

Imagino que es deuen quedar sorpresos als seus tallers.
Sí, el que més els sorprèn és el component màgic, que surti ritme, música i percussió del no-res. Estem acostumats a fer-ho amb un objecte extern, un instrument, i en la percussió corporal, és el ritme amb nosaltres mateixos, sense cap intermediari. És un plaer veure’ls la cara de sorpresa quan estan traient sons del seu propi cos.

Tots els cossos sonen igual?
No, no hi ha dues palmes ni dos tòraxs que sonin igual. Els sons canvien i és molt interessant que cadascú descobreixi el seu propi instrument, la seva pròpia sonoritat. Tenim a l’abast un so el cent per cent exclusiu, no n’hi ha cap altre d’igual.

Suposo que les mans són la part del cos que més s’explota.
Però a mi els sons que més m’agraden, i els que criden més l’atenció, són els de la boca. Tenen una sonoritat molt aquàtica, a la qual no estem acostumats. Les palmes les tenim integrades a l’aplaudiment, el seu so el tenim més normalitzat.

El cos ofereix les mateixes possibilitats sonores que un instrument?
Ara estan en auge els grups de música a cappella, sense instruments, que incorporen beat box i percussió corporal. Estan fent tot el repertori que et puguis imaginar, des dels Beatles fins a música clàssica, Rihanna... Amb el cos es pot accedir a crear recursos sonors de totes les índoles.

I quins són els beneficis de la percussió corporal?
A part de treballar la psicomotricitat, la coordinació, hi ha el treball grupal, retrobar-se a un mateix, desinhibir-se, perdre la vergonya i, sens dubte, divertir-se. És molt satisfactori.


 
Etiquetes
  • #1 Elisabeth Suñé
    (04/05/17 09:25)

    Hola! Sóc alumne de Txus i el conec desde fa uns anys.Es un gran inspirador de la seva professió tal com es demostra en aquesta entrevista.La seva passió pel ritme et fa bibrar ja només veure´l actuar, traslladant a nivells molt creatius tot objecte i sons corporals, convertint-los en protagonistes de l'espectacle, amb el seu to particular i sabor propi. Vaja, un GENI!!

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477