“Avui dia, un bon tatuatge és signe d'un estatus social alt”

L’afició pel dibuix el va dur al tatuatge.

Així és. Sempre he tingut molta afició a dibuixar i com que se’m dona bé, uns amics em van demanar que els fes un disseny per tatuar-se’l. Això em va despertar la curiositat per aquest món, i ara ja fa uns dotze anys que m’hi dedico.

Però no deu ser el mateix dibuixar en un paper que a la pell.

La base és la mateixa, l’únic que canvia és el llenç. Penso que, per respecte al client, ningú no s’hi hauria de dedicar sense tenir una bona base de dibuix. Ara, és clar que com més experiència tens millor és el teu treball i pots anticipar més exactament com quedarà el tatuatge.

No es veu, com quedarà?

Una cosa és el que veus mentre ho fas i una altra el resultat final quan cicatritza; per això convé començar amb dissenys senzills i anar progressant amb l’experiència. A banda que treballar damunt la pell no admet errors.

No feu servir plantilles?

Depèn de l’estil que treballis. Se’n fan servir sobretot quan es tracta d’aconseguir un grau alt de realisme: es fa un disseny previ a l’ordinador i després s’ajusta en funció de l’anatomia de la part del cos on ha d’anar, per tal de no perdre les proporcions.

I si malgrat tot, el tatuador s’equivoca, no es pot retocar?

Els errors, en certa manera, també formen part del segell d’identitat de cada tatuador. Algun cop m’han demanat retocar un tatuatge d’un altre, però no ho faig mai, perquè això perjudicaria la meva feina.

Signeu les vostres obres?

Hi ha hagut clients que m’ho han demanat. Per a mi, però, la millor signatura és precisament que tot­hom pugui identificar els teus dissenys, el teu estil, sense necessitat que hi hagi cap firma.

Els dissenys obeeixen tendències o modes?

El ventall de tendències és tan ampli que tothom pot trobar un disseny al seu gust, que al final és el que importa: que et sentis bé amb aquell tatuatge. Considero que fer-se un tatuatge per seguir una moda és un error enorme, i amb el temps te’n penedeixes.

A Barcelona es van aplegar tatuadors de molt prestigi, però fora del vostre àmbit poca gent els coneix. Com és això?

Temps enrere, els tatuatges s’associaven a sectors marginals, i aquest prejudici encara hi és en alguna gent i ha fet que la nostra feina no tingui més difusió. Tanmateix, avui dia passa més aviat el contrari: un bon tatuatge és signe d’un estatus social alt, perquè no tothom se’l pot pagar.

Si m’he de tatuar, com sé que al lloc que he triat ho faran bé?

Com a tots els oficis, hi ha gent seriosa i gent aprofitada. Hi ha qui treballa a casa seva, sense cap garantia, i amb el greu risc que això suposa per al client, a més de ser il·legal. Abans de triar un tatuador cal informar-se’n bé de la seva reputació, i cal vigilar que els estris que fa servir estiguin precintats i que compleixin tots els requisits higiènics i sanitaris.