“Em sento una mica partícip de la història del club”

Vostè és de Barcelona. Com arriba aquí als anys vuitanta?

L’any 1984 vaig acabar el servei militar i no tenia equip i mitjançant contactes vaig acabar a Andorra. Jo havia jugat al juvenil i al júnior del Barça, a la selecció espanyola juvenil i en equips com l’Areslux Granollers o l’Oximesa de Granada.

I el fitxen per jugar a segona.

Sí. Estàvem a segona, ascendits recentment. El primer any vam fer una temporada excepcional i ens vam quedar a les portes de pujar i el segon no acabàvem d’ar­rencar, hi va haver canvi d’entrenador i amb el Joan Maria Gavaldà vam passar a guanyar-ho tot i vam assolir l’ascens a primera B.

Amb la plantilla que el club va homenatjar diumenge passat al Poliesportiu, què va sentir?

L’emotivitat de retrobar-nos amb els companys i també el reconeixement de la gent que ens recorda. Segurament n’hi havia molts als quals els sonava a xinès allò de l’ascens.

Però vostè més que res és recordat per aquella cistella que va portar a l’ACB, en el play-off contra el Càceres.

Sí. Vaig anotar l’última cistella. Ens jugàvem l’ascens al pavelló d’Escaldes i va ser un partit superemotiu. El camp estava ple i és un gran record. Vam pujar a l’ACB.

Així, sí que se li pot dir allò que amb vostè va començar tot.

(Riu) La veritat és que sí. Vaig tenir la sort d’estar en aquell equip, d’anar pujant a poc a poc fins arribar a l’ACB... hi vaig contribuir i em sento una mica partícip de la història del club.

El van presentar com el primer ídol de l’afició andorrana.

Vaig estar al club deu anys. Havíem començat des de baix, segona, primera B, també la cistella de l’ascens... per això em recorden.

Va jugar dos anys a l’ACB, què va suposar per a vostè?

Quan vaig arribar al club ni em passava pel cap. Recordo que em van demanar en una entrevista si em veia jugant contra Sabonis i vaig dir que no, i quan vam pujar em vaig enfrontar a ell amb el Madrid. Per a mi va ser un salt de qualitat important si bé és veritat que jo funcionava molt bé a primera B però físicament anava justet per a l’ACB.

Com era el Farfán jugador?

Era un exterior molt agressiu en defensa i tenia molt bona mà. També m’agradava córrer al contraatac.

Quan ho va deixar va entrenar, sempre la base, per què?

Sempre he volgut ensenyar els meus coneixements a la canalla. Per la feina se’m feia difícil portar equips de grans i, a més, és més complicat del que sembla.

Com veu el MoraBanc aquesta temporada?

El veig en la dinàmica del play-off. Li faltaria algun resultat millor a fora. Si s’aconsegueix l’objectiu serà una campanya boníssima i l’any vinent la directiva ja sabrà per on ha de tirar. És clau que no passi com fa vint anys, amb el descens.