Miguel Martín San Vicente
“Mirant el cel de nit et sents part d'un tot inabastable”
Una ullada als límits del sistema solar. És veterinari de professió, però la seva passió “de tota la vida” és l’astronomia. Al cicle d’activitats l’AASU ha fet una xerrada sobre la missió de la sonda ‘New Horizons’.
Miguel Martín San Vicente
Nou anys de viatge per a unes hores d’exploració; ha valgut la pena?
La missió ha estat un èxit rotund. És cert que la sonda només ha estat unes hores a prop de Plutó i de Caront, la seva lluna principal, però a mesura que s’hi anava apropant ja anava enviant dades molt valuoses, i durant el viatge també ha enviat dades molt interessants de Júpiter. Tot plegat, el resultat ha estat molt satisfactori. I la missió encara continua al cinturó de Kuiper.
Què és el cinturó de Kuiper?
Una àrea als límits del sistema solar que conté infinitat de cossos celestes, el més gran dels quals és Plutó.
La darrera transmissió de dades va arribar a la Terra l’octubre passat. Ja s’ha analitzat tota la informació?
Encara no. Analitzar tota la informació que ha enviat la New Horizons és una feina d’anys.
I el que s’ha pogut analitzar fins ara, ha aportat informació que desconeixíem?
Fins ara s’han pogut confirmar algunes teories elaborades arran de les observacions que s’havien fet, i alhora hi ha hagut alguns descobriments sorprenents, com ara la varietat geològica de Plutó i Caront: no es pensava que a tanta distància del sol hi poguessin haver planetes en plena fase de transformació.
Per què és important, aquest descobriment?
No tan sols aquest descobriment, tota la informació que ha enviat la sonda proporciona dades útils per conèixer el nostre planeta. No sabem com és l’interior de la Terra, i les dades de la New Horizons permeten, entre altres coses, refutar o confirmar models que fem servir per esbrinar-ho.
I pel que fa al nostre dia a dia, quina transcendència té aquesta missió?
Els beneficis de la investigació bàsica sempre es fan evidents a la llarga. Aquesta missió, a més de les dades que ha proporcionat, ha demostrat que amb un generador termonuclear es pot viatjar per l’espai sense dependre de l’energia solar, i això obre un nou horitzó de possibilitats a la recerca.
Tant com l’apassiona l’astronomia, com no s’hi ha dedicat professionalment?
Malauradament no soc prou bo en matemàtiques. El meu fort són les ciències naturals, i per això vaig orientar la meva professió cap a aquest àmbit. Però això no treu que pugui gaudir plenament d’un camp tan apassionant com l’astronomia.
Quan observa el cel de nit, què desperta la seva passió?
Observant el cel aprens coses, i a mi m’agrada aprendre. També m’agrada el silenci de la nit, la immensitat de l’univers. Mirant el cel tens la sensació de ser part d’un tot inabastable. És una experiència molt personal.
Per dedicar-s’hi, cal un equip molt sofisticat?
Jo vaig començar de petit, observant el cel a ull nu. Als 22 anys em van regalar uns prismàtics; i fins als 27 no vaig tenir un telescopi. Tot depèn de la pressa que tinguis.