Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Miquel Mercè

“L'arquitecte té una funció social i cultural important”

Arquitectura amb valors. Miquel Mercè té 34 anys, escaldenc. Va col·laborar amb l’estudi català RCR, que fa poc ha rebut el premi Pritzker, el Nobel d’arquitectura. Allà va aprendre les millors lliçons.
Miquel Mercè

Miquel Mercè

Miquel Mercè

Actualitzada 08/03/2017 a les 22:04
El 2012 va predir que RCR guanyaria el Pritzker. Per què ho tenia tan clar?
Perquè treballen amb el vincle amb el paisatge, la sensibilitat, la riquesa, la materialitat, la poesia... uns valors que rarament es troben en arquitectura i que em van fer intuir que algun dia serien premiats, reconeguts.

Aquests valors són els que va aprendre del seu pas per RCR?
Sí, vaig aprendre que s’ha de treballar molt i no tenir por a tornar a començar de zero. També vaig aprendre que cada projecte és únic, i que s’ha d’entendre el paisatge i fer-te’l teu.

Parlava abans de sensibilitat en l’arquitectura. A què es refereix?
Al fet que s’ha d’anar més enllà del programa. S’ha de reflexionar sobre on és el lloc, qui és el client, com es farà ús de l’espai, les característiques i especificitats, i transformar un element que d’entrada pot semblar negatiu en allò que li dona força i caràcter al projecte.

Quins són els requisits per a una bona obra arquitectònica?
La integració a l’entorn, la bellesa, les proporcions, la llum... que tot conformi un projecte que permeti tenir una experiència agradable. En comptades ocasions, aquelles experiències es transformen en emocions i aleshores l’obra agafa una força brutal.

Ara es parla molt de l’arquitectura sostenible.
No sé en quin moment de la història de l’arquitectura es van deixar de fer les coses sostenibles. La pròpia paraula ja indica que s’ha de fer així, sí o sí. No hi ha cap raó per malgastar energia quan podem aïllar l’edifici, per exemple.

Què s’ha fet malament al país?
Es va viure un creixement demogràfic molt important i s’hi havia de donar resposta. No vull pensar ni dir que els meus companys van fer les coses malament, perquè no és així, la realitat era tal que les voluntats d’unes i altres parts no van permetre un desenvolupament arquitectònic i urbanístic ordenat, reflexionat. S’ha d’intentar reconduir-ho, tornar a sensibilitzar la gent i valorar la manera de tornar a construir cor­rectament.

I els arquitectes, creu que estan prou valorats?
Abans teníem una rellevància que s’ha anat perdent de mica en mica i el cert és que tenim una funció social, cultural, de fer ciutat, molt important. Quan fem un edifici estem canviant el paisatge, la ciutat, la imatge del carrer... Tenim un impacte important. És per això que crec que la nostra opinió hauria de ser més rellevant en molts aspectes del país.

També és fotògraf. Les dues professions es complementen?
Sí, jo sempre explico que en arquitectura un projecte demana molt de temps, anys, i és molt complex. Passem del que és abstracte al que és real. En canvi, en fotografia és a la inversa, és la captura de l’instant. Aquest contrast temporal és el que em motiva a fer les dues coses, el que trobo interessant i fa que sumi sensibilitats.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477