“En el camí et desanimes i vols engegar-ho tot a rodar”

Quin ha estat el seu camí abans d’acabar i defensar la tesi doctoral?

Primer vaig estudiar Matemàtiques i deu anys més tard, després de cursar un postgrau en mercats financers, vaig decidir fer primer Ciències Empresarials i posteriorment Administració i Direcció d’Empreses. Finalment vaig decidir fer el darrer pas i embarcar-me a fer un doctorat.

Els va fer tots a l’UdA?

Vaig estudiar Matemàtiques a Montpeller. La resta sí que els he cursat a l’UdA, aprofitant la possibilitat de la metodologia virtual. L’única manera de compaginar estudis, feina i família.

Per què fa el pas al doctorat?

Sempre l’havia volgut fer. El detonant va ser l’inici del Programa de doctorat de l’UdA el curs acadèmic 2009-2010.

Què ha estat el millor de fer-ho?

Els estudis de tercer cicle et permeten assolir un alt grau d’especialització en una àrea concreta i assolir la competència investigadora, la qual cosa complementa molt bé la formació prèvia.

I el pitjor?

En alguns moments, quan analitzes el camí que encara et falta recórrer fins arribar a la defensa de la tesi et desanimes i vols engegar-ho tot a rodar. Per sort, sempre que em va passar vaig aconseguir recuperar-me i continuar.

Què proposa la seva tesi?

Un marc conceptual per modelar l’aprenentatge organitzatiu i la creació de coneixement en organitzacions universitàries. Entre les conclusions destaca la importància que les institucions d’ensenyament superior es dotin d’un lideratge compromès amb l’aprenentatge i obert al canvi i al diàleg i d’una estructura organitzativa que faciliti la comunicació i la compartició de coneixement.

És una teoria aplicable?

Esperem que sí. Sempre hem intentat que aquest treball pugui tenir una aplicació pràctica. De fet, una proposta és que aquest treball sigui la base del disseny d’una eina de diagnosi però alhora de prescripció per tal detectar i corregir les disfuncions del procés d’aprenentatge organitzatiu d’una universitat.

Va treure una gran nota.

Estic content d’haver obtingut aquesta qualificació, ja que és el reconeixement a la feina que hem fet juntament amb els meus directors José Miguel Rodríguez i Luis Rubio.

És casualitat que fins ara només hi hagués doctores per l’UdA?

Si no recordo malament, sóc l’únic home de les 9 persones de la primera promoció del programa de doctorat de l’UdA. Per tant, aquesta seqüència no és fruit de la casualitat. No obstant, també és cert que les meves companyes han sigut més ràpides i també millors estudiants que jo.