Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Jordi Saragossa

“Als dos anys em van donar la primera càmera de fotos”

Muntanya i fotografia. 28 anys. Des del 2011, aquest fotògraf professional segueix les curses de Kilian Jornet, n’és la seva ombra i el notari de les fites. Avui (21 h) obre el Cicle de cinema de muntanya i viatges, a Les Fontetes.
Actualitzada 01/02/2017 a les 10:03
Explica que als dos anys ja tenia la primera càmera de fer fotos. Premonitori, oi?
Sí. La fotografia és una afició que ve de família, del meu pare. De petit vaig començar de model perquè als ulls dels pares quan som petits som aquella cosa tan maca i sempre tenia una càmera als morros. I als dos anys em van donar la primera càmera.

I va continuar. Per què?
Els meus pares em van ensenyar a anar a la muntanya amb la càmera i a veure la muntanya des del visor. Quan feia batxillerat em vaig presentar a un concurs de fotografia i vaig guanyar un ordinador portàtil. Aleshores va ser quan vaig pensar que amb les fotos podia guanyar diners.

Per què s’especialitza en fotografia d’esports de muntanya?
Va venir bastant rodat. Quan estudiava a l’Institut d’Estudis Fotogràfics vaig fer un reportatge d’una residència d’avis i vaig emportar-me un premi. Vaig veure que explicar històries podia ser bastant interessant. Coneixia el Kilian Jornet i li vaig demanar si podia fer-li un reportatge durant una cursa. Ho vam fer i l’any següent l’equip Salomon em va contractar i a poc a poc m’he especialitzat en això. Al final és l’altra passió que tinc, la muntanya.

I no pagaria per tenir una cadireta a la banda del Camp Nou?
Vaig estar-hi un any per a l’Esportiu i és la cosa més avorrida que he fet a la meva vida. Al final són 22 paios, una pilota, dues porteries... M’agrada moltíssim anar al camp i cridar, però estar allà assegut i fotografiar sempre el mateix, el mateix espai... a mi que m’agrada l’aire lliure se’m feia estrany.

Fotos a l’estiu o a l’hivern? Quina època li agrada més?
L’estiu, perquè encara no domino gaire bé els esquís.

Ha cobert unes quaranta curses de muntanya, amb quina es queda?
N’hi ha dues que m’agraden molt: la HardRock 100, als Estats Units, i els 2900, a Andorra.

Vostè que segueix Kilian Jornet, per què cau tan bé?
Suposo que perquè és un noi molt normal, molt transparent amb les coses que creu i té una capacitat comunicadora que fa que la gent se senti molt identificada amb ell.

Sembla que no hagi trencat mai un plat, vostè l’ha vist emprenyat?
No. És molt tranquil.

Alguna vegada ha hagut de deixar la càmera i auxiliar algun corredor?
Mai he hagut d’intervenir. Entre els corredors hi ha solidaritat i entre ells s’ajuden.

Què veurem al Cicle de cinema?
La idea és fer un resum de les curses que més m’ha agradat fotografiar i explicar les anècdotes que he viscut mentre les feia.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477