“Vaig voler aprendre de seguida català, per principis”

De Milà a Andorra... com ha acabat aquí?

Perquè el marit fa trenta anys que té un amic d’aquí i hi estàvem en contacte. Per ell hem conegut el país i sempre ens ha agradat, i com que ens queixàvem de la situació econòmica i política d’Itàlia... ens va dir: “Per què no veniu a Andor­ra?” I vam pensar, per què no?

Parla un català molt bo. Ha estat complicat aprendre’n?

Gràcies! De fet, el volia aprendre abans d’arribar, però a Milà no hi havia cursos de català! I quan vam arribar vam començar de seguida. Primer amb l’A1, perquè no sabia res més que: “Bon dia.”

Però ara ja tenen un nivell.

Sí, amb el meu marit hem fet A1, A2, B1, B2 i ara estem fent el C1.

I què la va fer decidir d’aprendre l’idioma?

Quan vivia a Itàlia sempre deia que tots els estrangers que venien a viure-hi no intentaven anar a cursos d’italià i, és clar, quan vaig venir em tocava, per principis.

L’idioma li ha servit per integrar-se millor?

Crec que saber català és molt cor­recte cap a la gent d’aquí, perquè ara no soc a casa meva.

S’ha trobat alguna dificultat quan no en parlava?

Mai, al contrari. Tothom sempre ha estat molt amable i intentaven parlar-me en castellà, però m’enfadava perquè els deia que volia que parlessin en català per practicar! I ara estic molt contenta perquè sempre em responen en català i això vol dir que no el parlo malament!

Sent italiana ha estat un camí potser una mica més fàcil?

De fet, hi ha moltes paraules iguals, com porta o finestra. Entendre’l és més fàcil, però aprendre’l ja és més complicat, perquè com tots els idiomes té molta gramàtica.

A la feina li ha servit?

Amb el meu marit tenim una empresa i treballem sobretot amb Itàlia i els Estats Units i per la feina no el necessito. Em cal quan he de fer tràmits, això sí.

Què és el més difícil?

A l’inici em costava, perquè per mi és més dur que l’italià, per com sona. I el més difícil... els accents, com costen!

Amb els canvis als diacrítics estarà contenta, doncs.

Sí... perquè ara només n’hi ha 15!

Algun mot o expressió que li agradi especialment?

El nostre amic, quan no coneixia l’idioma, sempre ens deia: “Tranquil·let, tranquil·let” i m’agradava molt com sonava [riu].

A banda de xerrar i les classes, algun mètode d’aprenentatge que recomani?

Mirem l’informatiu i el temps, llegeixo la premsa d’aquí i tinc un abonament a La Vanguardia digital en català. I he llegit llibres de novel·la policíaca d’una autora sueca traduïda.

I després del C1..?

Ja ho veurem. Potser continuarem, perquè ens agrada molt. A més, als cursos hem fet amics de tot arreu.