“Som un país poc crític i ens sap greu dir les coses”

Com arriba a ser manadora? Li proposen o és per sorteig?

M’ho van proposar. De fet és una trucada inesperada que no puc contestar perquè estava treballant. Vaig trucar l’endemà i m’ho van proposar, tot i que he sentit que en altres parròquies va per sorteig.

Va dir que sí de seguida?

Vaig demanar de què anava la cosa i que fins quan tenia temps per dir-ho. Em van dir que ja comptaven amb mi i l’endemà ja vaig dir que sí.

És una figura històrica però li toca assumir alguna tasca concreta?

En el dia a dia res. Pel que m’han dit és només en cas que hi hagués alguna situació una mica extraordinària, una desgràcia com una catàstrofe natural. Llavors sí que hem d’actuar. El capità Mustafà és la persona que coordina i llavors tots els manadors s’han de posar a les seves ordres.

Antigament també feien funcions de missatgers entre el comú i el quart.

De feina no n’hi ha gaire. He parlat amb alguns coneguts que havien estat manadors i que un cop o dos a l’any han hagut de portar alguna notificació especial, potser perquè s’ha de donar en mà.

Contrasta amb les comunicacions actuals que tot és Whats­App i correu electrònic.

Sí, és veritat. Això sí que m’agrada, aquesta possibilitat del tracte més humà i la relació amb les persones. Les xarxes socials ens han facilitat molt la vida, però algunes coses les hem perdut. L’altre dia vaig trucar a una amiga que feia molt temps que no hi parlava perquè amb els correus i WhatsApp truques molt menys.

Són càrrecs que històricament han fet homes.

La política andorrana ha estat molt marcada per la figura masculina, però les dones anem guanyant terreny. Hi ha hagut cònsols, hi ha conselleres i ens falta una dona cap de Govern que encara no l’hem tingut. Passa en molts àmbits, potser hi ha un moment en la vida de les dones mares en què els homes s’alliberen més.

Havia estat molt activa en associacions de la parròquia. Com la veu ara?

Pel meu gust hi falten espais verds i hi ha massa cotxes. Hi ha cert associacionisme però en general som un país poc crític. Al final ens coneixem tots i ens sap greu dir certes coses. Potser hem callat massa i hem deixat que es fessin les coses de manera ràpida i mirant només els interessos econòmics.

Falta que la gent es mobilitzi més?

Sí, crec que estaria bé que fóssim més actius. No ens hauríem de mobilitzar en contra de, sinó ser més participatius perquè tot rutlli. Hauríem de recuperar les coses bones de ser pocs al país.