“A Andorra hem d'intentar no polititzar els castells”

Va néixer a Terrassa però gairebé tota la vida ha viscut a Andorra. D’on li ve el fet casteller?

Sí, he viscut gairebé tota la meva vida a Andorra, però vaig estar uns anys vivint a Tarragona i de la mà de la meva dona vaig entrar als Xiquets del Serrallo, i m’hi vaig enganxar.

Quan hi va tornar al país?

Fa uns cinc anys vam deixar Tar­ragona per tornar a Andorra i encara hem mantingut la nostra afició pels castells.

És a la colla d’Andorra des de l’inici de la seva trajectòria?

Sí, sí. Des que va començar fa tres anys fins ara estic implicat amb els Castellers d’Andorra i en tot el que té a veure amb la colla.

Ja fa unes setmanes va ser escollit com a nou cap de colla. Què significa per a vostè?

És un orgull i una responsabilitat estar al capdavant de la colla.

Quin paper fa un cap de colla?

És qui dirigeix l’equip tècnic i la colla als assajos i actuacions. Finalment és qui decideix, conjuntament amb el seu equip, quins castells es fan cada actuació i en quin ordre.

El casteller neix o es fa.

Clarament es fa, no cal néixer casteller. Tothom pot ser casteller i formar part d’una colla. El que és clar és que per ser casteller t’ha d’agradar tot aquest món i tot el que representa. Formar part d’una colla no és només fer castells, hi ha moltes activitats paral·leles al voltant de la colla.

La colla andorrana està arrelada al Principat?

No ho està i no és pel fet que la colla estigui a Andorra. Passa a molts llocs, també a Catalunya. Colles petites com la nostra tenen molta més dificultat. Encara ens queda molta pedra per picar per arrelar la colla al país.

Hi haurà més dificultats pel fet de ser Andorra?

Els andorrans veuen els castells com quelcom intrusiu. Molts ho veuen com una tradició molt llunyana, d’un altre territori, que no els pertany.

I es pot canviar aquesta visió?

Sincerament crec que sí que es pot fer, però també estic convençut que serà una feina de molts anys. Hi ha tradicions no andor­ranes que estan plenament consolidades com és la sardana. Els andorrans veuen les sardanes com una cosa normal i l’aplec que es fa a Encamp té moltíssima acceptació i seguiment.

Sovint quan hi ha notícies sobre la colla al Diari hi ha molts comentaris contraris als castells.

No podem fer-hi res. Com deia abans, han de passar molts anys perquè els castells es vegin a Andorra com una cosa normalitzada tal com passa amb la sardana. Però sobretot a Andorra hem d’intentar no polititzar els castells i evitar, per exemple, anar amb la bandera catalana.