Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Sergi Pla

“El lindy-hop és un ball que genera bon rotllo”

Professor de lindy-hop i membre del grup We Swing Seu. S’hi va “enganxar” a Barcelona i en tornar a la Seu va trobar que feia poc s’havia format un grup afí i s’hi va afegir. A partir de dimarts enceten un curset per a iniciats.
Actualitzada 14/01/2017 a les 07:00
Amb tants balls com es fan i es desfan cada dos per tres, i vostè s’aficiona a un que es va inventar fa un segle.
El lindy-hop és un dels balls que van sorgir amb el swing, en una època de crisi, cap als anys vint, així com d’altres com el xarleston o el jive. Va ser molt popular, sobretot als Estats Units, fins a principi dels cinquanta, i després va quedar eclipsat pel rock-and-roll. Fa uns vint-i-cinc anys va ressorgir i l’onada va arribar a Barcelona, i darrerament, curiosament en un altre període de crisi, ha guanyat embranzida un altre cop.

Com va anar, aquesta revifalla?
Van ser uns suecs que els agradava i en volien aprendre, i van anar a buscar ballarins d’aquella primera època perquè els n’ense­nyessin. I l’afició es va anar estenent per Europa fins a arribar a Barcelona, que és un dels llocs on hi ha més moguda actualment. Si vols, cada dia hi ha on anar a ballar.

A sales de ball, vol dir?
Hi ha el que s’anomena clandestins, que malgrat el nom són trobades de gent al carrer: porten un equip de música i es posen a ballar. A més, hi ha locals que hi dediquen una nit a la setmana, i moltes escoles que es mantenen obertes després de les hores de classe perquè la gent en pugui practicar.

Aquí deu ser més complicat, em temo.
Sobretot a l’hivern, però déu-n’hi-do les ballades que en fan al llarg de l’any. I cada cop s’hi aficiona més gent.

Què té aquest ball perquè hi hagi aquesta afició creixent?
És un tipus de ball que genera bon rotllo. Veus gent ballant al carrer i és molt difícil que no et vinguin ganes de posar-te a ballar tu també. A més, es balla en parella, però cada peça amb una persona diferent, i això fa més fàcil la relació entre tota la gent del grup.

Tot i així, per les fotos que pengen a les xarxes socials, la major part de parelles són més aviat gent granadeta.
Hi ha gent de totes les edats, encara que és cert que la mitjana d’edat deu voltar els trenta-i-molts o quaranta-i-pocs. Suposo que deu ser perquè la gent més jove també té una oferta d’oci més àmplia.

És un ball molt codificat o cadascú el pot ballar al seu aire?
Hi ha dos o tres patrons bàsics, perquè és important que la teva parella i tu parleu el mateix llenguatge, per dir-ho així. I a partir d’aquí pots anar introduint un munt de variacions. Al principi pot semblar una mica complicat, però quan t’hi poses t’adones que tothom el pot ballar.

El grup We Swing Seu va ser idea seva?
No. Quan jo m’hi vaig afegir ja feia uns tres mesos que estava en actiu. La idea va ser de dues noies que es van aficionar a Barcelona: la Danae, que viu a Fígols, i la Marta, que viu a la Cerdanya. I al poc temps s’hi va sumar la Laura i altra gent d’Andorra que també havien anat a ballades a Barcelona. Ara ja som una trentena que hi participem assíduament.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477